Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ cupressàcies

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cupressàcies</title>

Partició sil·làbica: cu_pres_sà_ci_es

femení

botànica

plural Família de coníferes integrada per arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticil·lades i de flors disposades en estròbils esquamosos, que comprèn el xiprer, el ginebre i la savina.
singular Planta de la família de les cupressàcies.

■ cupressàcies

femení botànica plural Família de coníferes integrada per arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticillades i de flors disposades en estròbils esquamosos, que comprèn el xiprer, el ginebre i la savina singular Planta de la família de les cupressàcies

■ cupri-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cupri-</title>

Forma prefixada del mot llatí cuprum, que significa ‘coure’. Ex.: cuprífer.

■ cupri-

Forma prefixada del mot llatí cuprum , que significa ‘coure’ Ex cuprífer

■ cúpric

| cúprica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cúpric</title>

Etimologia: de coure¹

adjectiu

química inorgànica

Relatiu o pertanyent al coure.
Que conté coure.
Dit especialment dels composts de coure en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +2.

■ cúpric

| cúprica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al coure Que conté coure Dit especialment dels composts de coure en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +2

■ cuprífer

| cuprífera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuprífer</title>

Etimologia: de coure¹

adjectiu Dit del mineral que porta coure.

■ cuprífer

| cuprífera

adjectiu Dit del mineral que porta coure

■ cuprita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuprita</title>

femení mineralogia Òxid de coure, Cu₄O, mineral de coure que cristal·litza en el sistema regular.

■ cuprita

femení mineralogia Òxid de coure, Cu 4 O, mineral de coure que cristallitza en el sistema regular

■ cupro-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cupro-</title>

Forma prefixada del mot llatí cuprum, que significa ‘coure’. Ex.: cupromanganès, cuprocianur.

■ cupro-

Forma prefixada del mot llatí cuprum, que significa ‘coure’ Ex cupromanganès, cuprocianur

cuproalumini

<title type="display">cuproalumini</title>

Partició sil·làbica: cu_pro_a_lu_mi_ni

masculí metal·lúrgia Bronze d’alumini.

cuproalumini

masculí metallúrgia Bronze d’alumini

cuproberil·li

<title type="display">cuproberil·li</title>

masculí metal·lúrgia Bronze de beril·li.

cuproberil·li

masculí metallúrgia Bronze de berilli

cuprocrom

<title type="display">cuprocrom</title>

masculí metal·lúrgia Aliatge de coure i de crom, emprat com a elèctrode en la soldadura elèctrica.

cuprocrom

masculí metallúrgia Aliatge de coure i de crom, emprat com a elèctrode en la soldadura elèctrica

■ cuproníquel

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuproníquel</title>

masculí metal·lúrgia Aliatge de coure i de níquel emprat en l’encunyament de moneda i en la fabricació de maquinària naval.

■ cuproníquel

masculí metallúrgia Aliatge de coure i de níquel emprat en l’encunyament de moneda i en la fabricació de maquinària naval