afabilitat
Accessory
Etimologia: del ll. affabilĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1380, Eiximenis
Body
femení Qualitat d’afable.
Es mostren 88934 resultats
■
afabilitat
■
afabilitat
femení Qualitat d’afable
■
afable
afable
Accessory
Etimologia: del ll. affabĭlis ‘a qui es pot parlar’, der. de fari ‘parlar’ 1a font: 1490, Tirant
Body
-
adjectiu
- Agradable, gentil, bondadós en la conversa i en el tracte.
- per extensió Caràcter afable.
■
afable
adjectiu Agradable, gentil, bondadós en la conversa i en el tracte per extensió Caràcter afable
■
afablement
afablement
Accessory
Etimologia: de afable
Body
adverbi D’una manera afable.
■
afablement
adverbi D’una manera afable
■
afabulació
afabulació
Accessory
Partició sil·làbica: a_fa_bu_la_ci_ó
Compareu: fabulació
Etimologia: de fabulació
Compareu: fabulació
Etimologia: de fabulació
Body
femení literatura Moralitat o explicació d’una faula.
■
afabulació
femení literatura Moralitat o explicació d’una faula
■
afaenar-se
afaenar-se
Accessory
Partició sil·làbica: a_fa_e_nar-se
Etimologia: de faena
Etimologia: de faena
Body
verb
pronominal dialectal Carregar-se de feina; ocupar-se.
■
afaenar-se
verb pronominal dialectal Carregar-se de feina ocupar-se
■
afaenat
| afaenada
afaenat
Accessory
Partició sil·làbica: a_fa_e_nat
Etimologia: de faena
Etimologia: de faena
Body
adjectiu dialectal Enfeinat.
■
afaenat
| afaenada
adjectiu dialectal Enfeinat
■
afaiçonament
afaiçonament
Accessory
Partició sil·làbica: a_fai_ço_na_ment
Etimologia: de afaiçonar 1a font: s. XIV, Jaume I
Etimologia: de afaiçonar 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
masculí Acció d’afaiçonar.
■
afaiçonament
masculí Acció d’afaiçonar
■
afaiçonar
afaiçonar
Accessory
Partició sil·làbica: a_fai_ço_nar
Etimologia: de faiçó
Etimologia: de faiçó
Body
-
verb
transitiu
- Donar una certa forma (a una matèria), treballar-la, fer-ne objectes. Afaiçonar l’aram.
- Fer (un objecte) donant una certa forma a una matèria. Afaiçonar un càntir.
- figuradament Fer l’explicació o la descripció (d’una cosa) exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de produir un determinat efecte. Ha afaiçonat la història del seu cas de manera que no li poguessin negar l’ajut.
■
afaiçonar
verb transitiu Donar una certa forma a una matèria, treballar-la, fer-ne objectes Afaiçonar l’aram Fer un objecte donant una certa forma a una matèria Afaiçonar un càntir figuradament Fer l’explicació o la descripció d’una cosa exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de produir un determinat efecte Ha afaiçonat la història del seu cas de manera que no li poguessin negar l’ajut