Es mostren 88940 resultats

■ cresteria

■ cresteria

femení construcció Conjunt d’adorns, de calats, de merlets, etc, que coronen la part alta d’un edifici, d’una obra de defensa, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crestó

■ crestó

masculí crestat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crestomatia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestomatia</title>

Partició sil·làbica: cres_to_ma_ti_a
Etimologia: del gr. khrēstomátheia ‘estudi de les coses útils’, comp. de khrēstós ‘útil’ i manthánō ‘aprendre’ 1a font: 1868, DLCo.
femení Recull de fragments literaris escollits, especialment per a ésser usat en l’ensenyament d’una llengua.

■ crestomatia

femení Recull de fragments literaris escollits, especialment per a ésser usat en l’ensenyament d’una llengua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crestut
| crestuda

■ crestut
| crestuda

adjectiu Que té la cresta grossa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creta

■ creta

femení petrografia Roca calcària d’origen orgànic de color blanc o gris, de gra fi i de textura microporosa i impermeable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cretaci
| cretàcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cretaci</title>

Etimologia: del ll. cretaceus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la creta.
    2. Que conté creta.
    3. estratigrafia Relatiu o pertanyent al cretaci.
  2. adjectiu i masculí estratigrafia Darrer període i sistema de l’era secundària, situat per sobre del juràssic i per sota del paleocè (era terciària).

■ cretaci
| cretàcia

adjectiu Relatiu o pertanyent a la creta Que conté creta estratigrafia Relatiu o pertanyent al cretaci adjectiu i masculí estratigrafia Darrer període i sistema de l’era secundària, situat per sobre del juràssic i per sota del paleocè era terciària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cretàcic
| cretàcica

■ cretàcic
| cretàcica

adjectiu estratigrafia Cretaci
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cretenc
| cretenca

■ cretenc
| cretenca

adjectiu i masculí i femení De Creta illa de Grècia o del cretenc dialecte masculí lingüística Dialecte grec de grup dòric, parlat a Creta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cretès
| cretesa

cretès
| cretesa

adjectiu i masculí i femení De Cretes Matarranya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cretí
| cretina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cretí</title>

Etimologia: del fr. crétin, variant suïssa (Valais) de chrétien ‘cristià’, usada inicialment per commiseració envers els dèbils mentals, com beneit, benaventurat 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu i masculí i femení
  1. patologia Que pateix de cretinisme.
  2. col·loquialment Estúpid, neci.

■ cretí
| cretina

adjectiu i masculí i femení patologia Que pateix de cretinisme colloquialment Estúpid, neci
Informació complementària
Traducció