Es mostren 88940 resultats

credenceria

credenceria

credencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">credencial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cre_den_ci_al
Etimologia: del b. ll. credentialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu Que acredita.
    1. femení Document personal d’un policia que acredita la seva pertinença al cos.
    2. carta credencial (o lletra credencial, o simplement credencial f) dret administratiu Document que acredita el nomenament d’un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça.

credencial

credibilitat

credibilitat

crèdit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crèdit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. credĭtum ‘préstec, deute’ 1a font: s. XV
Body
    masculí
    1. Confiança que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa. No mereixen gaire crèdit, aquestes paraules.
    2. donar crèdit (a alguna cosa) Creure-se-la. No puc donar crèdit a les teves promeses.
  1. economia Confiança que inspira la solvència d’algú.
  2. Autoritat, influència, que hom té a prop d’algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d’un ministre.
  3. plural Relació de les persones, les entitats, les empreses, etc., que han intervingut en l’elaboració d’una publicació, una pel·lícula, un programa de televisió, un disc, etc. Pàgina de crèdits.
  4. comptabilitat
    1. Anotació feta en l’haver d’un compte.
    2. Suma de totes les quantitats anotades en l’haver d’un compte.
  5. economia
    1. Intercanvi no simultani entre la prestació i la contraprestació de béns, de diners o de serveis.
    2. crèdit bancari Crèdit concedit a canvi de la percepció d’un interès i de la recuperació del capital cedit.
    3. crèdit hipotecari Crèdit per a l’obtenció del qual és exigit, com a garantia, un bé immoble.
    4. establiment de crèdit Banc, caixa d’estalvis.
  6. ensenyament Unitat didàctica que concreta un aprenentatge i que és impartida en un nombre d’hores determinat.

crèdit

creditici
| creditícia

creditici
| creditícia

creditor
| creditora

creditor
| creditora

credo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">credo</title>

Accessory
Etimologia: del ll. credo ‘crec’, del ll. crēdĕre ‘creure’, substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum ‘Crec en un sol Déu’ 1a font: s. XV
Body
    masculí
    1. cristianisme Mot llatí amb què comencen els símbols de fe de l’Església antiga i que significa la professió de fe catòlica.
    2. en el temps de dir un credo (o en un credo) En un espai molt curt de temps.
    1. religió Nucli doctrinal de qualsevol religió.
    2. figuradament Conjunt de les idees bàsiques d’un partit, d’una escola, etc.

credo

crèdul
| crèdula

crèdul
| crèdula

credulitat

credulitat

creedor
| creedora

creedor
| creedora