coquessa
Accessory
Etimologia: de coc1 1a font: 1803, DEst.
Body
femení Cuinera llogada per a un àpat de festa.
Es mostren 88934 resultats
■
coquessa
■
coquessa
femení Cuinera llogada per a un àpat de festa
■
coquet
| coqueta
coquet
Accessory
Etimologia: del fr. coquet, -ette ‘gallet’, de l’ostentació que fa el gall entre les gallines
Body
adjectiu i masculí i femení Que cerca d’agradar, que coqueteja. És una coqueta. Un noi molt coquet.
■
coquet
| coqueta
adjectiu i masculí i femení Que cerca d’agradar, que coqueteja És una coqueta Un noi molt coquet
■
coquetament
coquetament
Accessory
Etimologia: de coqueta
Body
adverbi Amb coqueteria.
■
coquetament
adverbi Amb coqueteria
■
coqueteig
coqueteig
Accessory
Partició sil·làbica: co_que_teig
Etimologia: de coquetejar
Etimologia: de coquetejar
Body
masculí Acció de coquetejar.
■
coqueteig
masculí Acció de coquetejar
■
coquetejar
coquetejar
Accessory
Etimologia: de coqueta
Body
verb
intransitiu Cercar, una persona, d’agradar a una altra; fer coqueteries. Abans li agradava coquetejar. Coquetejava amb tots els companys de feina.
■
coquetejar
verb intransitiu Cercar, una persona, d’agradar a una altra fer coqueteries Abans li agradava coquetejar Coquetejava amb tots els companys de feina
■
coqueteria
coqueteria
Accessory
Partició sil·làbica: co_que_te_ri_a
Etimologia: de coqueta
Etimologia: de coqueta
Body
-
femení
- Qualitat de coquet.
- Acte, afalac, etc., propi d’una persona coqueta.
■
coqueteria
femení Qualitat de coquet Acte, afalac, etc, propi d’una persona coqueta
coqueto
| coqueta
coqueto
Body
adjectiu i masculí i femení Coquet.
coqueto
| coqueta
adjectiu i masculí i femení Coquet
coquetó
| coquetona
coquetó
Accessory
Etimologia: de coquet
Body
adjectiu col·loquialment Dit d’un lloc o d’un objecte amb encant, amb gràcia. Un restaurant petit, però molt coquetó.
coquetó
| coquetona
adjectiu colloquialment Dit d’un lloc o d’un objecte amb encant, amb gràcia Un restaurant petit, però molt coquetó
■
coquí
| coquina
coquí
Accessory
Etimologia: potser del ll. coquinus, -a, -um ‘relatiu a la cuina’, der. de coquus ‘cuiner’, que degué significar ’noi de cuina’, amb fama de lladre, o potser del fr. coquin ‘pillet’ 1a font: 1550
Body
-
adjectiu
despectivament
- Dit de la persona gasiva, avara.
- Dit del covard, del qui és capaç de trair.
■
coquí
| coquina
adjectiu despectivament Dit de la persona gasiva, avara Dit del covard, del qui és capaç de trair
coquílids
coquílids
Body
-
masculí
entomologia
- plural Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids, dels quals són considerats una subfamília.
- singular Insecte de la subfamília dels coquílids.
coquílids
masculí entomologia plural Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids, dels quals són considerats una subfamília singular Insecte de la subfamília dels coquílids