Es mostren 88934 resultats

■ còpula

còpula

Etimologia: del ll. copŭla, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. gramàtica Tot element de relació que uneix els dos termes d’una oració o bé dues oracions.
  2. botànica En les diatomees, peça suplementària del cíngol.
  3. música Passatge vocalitzat que era present a la fi de diferents formes musicals dels segles XII i XIII.
  4. zoologia
    1. Acoblament dels òrgans sexuals masculins i femenins per tal d’efectuar l’acte sexual.
    2. Procés pel qual l’espermatozoide es posa en contacte amb l’òvul dins l’aparell femení.

■ còpula

femení gramàtica Tot element de relació que uneix els dos termes d’una oració o bé dues oracions botànica En les diatomees, peça suplementària del cíngol música Passatge vocalitzat que era present a la fi de diferents formes musicals dels segles XII i XIII zoologia Acoblament dels òrgans sexuals masculins i femenins per tal d’efectuar l’acte sexual Procés pel qual l’espermatozoide es posa en contacte amb l’òvul dins l’aparell femení
Informació complementària
Traducció

■ copulable

copulable

masculí química orgànica Amina aromàtica o fenol capaç de reaccionar amb una sal de diazoni per a formar un azocompost.

■ copulable

masculí química orgànica Amina aromàtica o fenol capaç de reaccionar amb una sal de diazoni per a formar un azocompost

■ copulació

copulació

Partició sil·làbica: co_pu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. copulatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de copular; acoblament.
    2. especialment zoologia Còpula.
  2. química orgànica i colorants Reacció de substitució aromàtica per una sal de diazoni com a agent electrofílic.

■ copulació

femení Acció de copular acoblament especialment zoologia Còpula química orgànica i colorants Reacció de substitució aromàtica per una sal de diazoni com a agent electrofílic
Traducció

■ copulador | copuladora

copulador

Etimologia: del ll. copulator, -ōris, íd.
adjectiu Que serveix per a la copulació.

■ copulador | copuladora

adjectiu Que serveix per a la copulació
Traducció

■ copular

copular

Etimologia: del ll. copulare, íd. 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Acoblar.
  2. intransitiu Fer l’acte sexual.

■ copular

verb transitiu Acoblar intransitiu Fer l’acte sexual
Informació complementària
Traducció

■ copulatiu | copulativa

copulatiu

Partició sil·làbica: co_pu_la_tiu
Etimologia: del ll. copulativus, -a, -um, íd.
adjectiu gramàtica Que lliga una cosa amb una altra. Conjunció copulativa. Verb copulatiu.

■ copulatiu | copulativa

adjectiu gramàtica Que lliga una cosa amb una altra Conjunció copulativa Verb copulatiu
Traducció

■ copulativament

copulativament

Etimologia: de copulatiu
adverbi Juntament.

■ copulativament

adverbi Juntament

■ copura

copura

femení indústria tèxtil Aigua o matèria no colorant que hom afegeix a un color per rebaixar-ne la concentració.

■ copura

femení indústria tèxtil Aigua o matèria no colorant que hom afegeix a un color per rebaixar-ne la concentració

■ copyright*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">copyright</title>

Pronúncia: kɔ̀pirájt
Etimologia: mot angl., comp. de copy ‘reproducció’ i right ‘dret’
    masculí
  1. Dret que es reserven l’autor o l’editor d’una obra literària, musical, artística o científica, impresa, gravada, etc., d’explotar-la durant un cert temps.
  2. Referència del copyright que figura impresa en l’obra a la qual es refereix en forma de símbol

    © seguit del nom del seu titular i de l’any de la primera publicació.

■ copyright*

masculí Dret que es reserven l’autor o l’editor d’una obra literària, musical, artística o científica, impresa, gravada, etc, d’explotar-la durant un cert temps Referència del copyright que figura impresa en l’obra a la qual es refereix en forma de símbol © seguit del nom del seu titular i de l’any de la primera publicació
Traducció

■ coqueria

■ coqueria

femení Installació industrial dedicada a la producció de carbó de coc
Traducció