convolut
Body
adjectiu botànica Dit de la prefoliació típica de les gramínies i d’altres monocotiledònies en què les fulles dins la gemma són enrotllades longitudinalment a manera de tubs.
Es mostren 88934 resultats
■
convolut
| convoluda
■
convolut
| convoluda
adjectiu botànica Dit de la prefoliació típica de les gramínies i d’altres monocotiledònies en què les fulles dins la gemma són enrotllades longitudinalment a manera de tubs
■
convolvulàcies
convolvulàcies
Accessory
Partició sil·làbica: con_vol_vu_là_ci_es
Body
-
femení
botànica
- plural Família de tubiflores de fulles simples arranjades helicoidalment, de flors de corol·la poc o molt campanulada i de fruits capsulars.
- singular Planta de la família de les convolvulàcies.
■
convolvulàcies
femení botànica plural Família de tubiflores de fulles simples arranjades helicoidalment, de flors de corolla poc o molt campanulada i de fruits capsulars singular Planta de la família de les convolvulàcies
■
convuls
| convulsa
convuls
Accessory
Etimologia: del ll. convulsus, -a, -um, participi del ll. convellĕre ‘arrancar, sotraguejar’ (cf. avulsió) 1a font: 1839, DLab.
Body
adjectiu Afectat per una convulsió.
■
convuls
| convulsa
adjectiu Afectat per una convulsió
■
convulsar
convulsar
Accessory
Etimologia: de convuls 1a font: 1887, Pitarra
Body
verb
transitiu Produir convulsions. Convulsar un poble, la pau d’un indret.
■
convulsar
verb transitiu Produir convulsions Convulsar un poble, la pau d’un indret
■
convulsible
convulsible
Accessory
Etimologia: de convuls
Body
adjectiu Susceptible d’ésser afectat per una convulsió.
■
convulsible
adjectiu Susceptible d’ésser afectat per una convulsió
■
convulsió
convulsió
Accessory
Partició sil·làbica: con_vul_si_ó
Etimologia: del ll. td. convulsio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: del ll. td. convulsio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
femení
- patologia Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics que determina moviments irregulars localitzats en un grup muscular o en diversos o bé generalitzats per tot el cos.
- figuradament Alteració violenta que trasbalsa la tranquil·litat d’una societat.
■
convulsió
femení patologia Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics que determina moviments irregulars localitzats en un grup muscular o en diversos o bé generalitzats per tot el cos figuradament Alteració violenta que trasbalsa la tranquillitat d’una societat
convulsionar
convulsionar
Accessory
Partició sil·làbica: con_vul_si_o_nar
Body
verb
transitiu Convulsar.
convulsionar
verb transitiu Convulsar
convulsionari
| convulsionària
convulsionari
Accessory
Partició sil·làbica: con_vul_si_o_na_ri
Etimologia: de convulsió
Etimologia: de convulsió
Body
masculí i femení història eclesiàstica Membre d’una secta jansenista del segle XVIII formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió.
convulsionari
| convulsionària
masculí i femení història eclesiàstica Membre d’una secta jansenista del segle XVIII formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió
■
convulsiu
| convulsiva
convulsiu
Accessory
Partició sil·làbica: con_vul_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convulsus, -a, -um, part. del ll. convellĕre ‘arrencar, sotraguejar’
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convulsus, -a, -um, part. del ll. convellĕre ‘arrencar, sotraguejar’
Body
-
adjectiu
- Relatiu o pertanyent a la convulsió.
- Que causa convulsions.
■
convulsiu
| convulsiva
adjectiu Relatiu o pertanyent a la convulsió Que causa convulsions
■
convulsivament
convulsivament
Accessory
Etimologia: de convulsiu
Body
adverbi Amb convulsions.
■
convulsivament
adverbi Amb convulsions