Es mostren 88934 resultats

■ convit

convit

Etimologia: de convidar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de convidar.
  2. Acte, especialment àpat, a què hom és convidat.

■ convit

masculí Acció de convidar Acte, especialment àpat, a què hom és convidat
Informació complementària
Traducció

■ conviure

conviure

Partició sil·làbica: con_viu_re
Etimologia: del ll. convivĕre, íd.
verb intransitiu Viure plegats. L’Anna i l’Enric conviuen en un pis menut. Conviu amb un italià. Tots dos conviuen des que es van conèixer.

■ conviure

verb intransitiu Viure plegats L’Anna i l’Enric conviuen en un pis menut Conviu amb un italià Tots dos conviuen des que es van conèixer
Informació complementària
Traducció

convival

convival

adjectiu Relatiu o pertanyent al convit. Recull de cançons i poemes convivals.

convival

adjectiu Relatiu o pertanyent al convit Recull de cançons i poemes convivals

■ convivència

convivència

Partició sil·làbica: con_vi_vèn_ci_a
Etimologia: de convivent 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. Acció de conviure.
  2. plural ensenyament Nom donat a les colònies escolars, especialment per part d’escoles de titularitat religiosa.

■ convivència

femení Acció de conviure plural ensenyament Nom donat a les colònies escolars, especialment per part d’escoles de titularitat religiosa
Informació complementària
Traducció

■ convivent

convivent

Etimologia: de conviure
masculí i femení Cadascuna de les diferents persones que viuen plegades.

■ convivent

masculí i femení Cadascuna de les diferents persones que viuen plegades
Traducció

■ convocació

convocació

Partició sil·làbica: con_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. convocatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XVII
femení Acció de convocar.

■ convocació

femení Acció de convocar
Informació complementària
Traducció

■ convocador | convocadora

convocador

Etimologia: del ll. td. convocator, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
adjectiu i masculí i femení Que convoca.

■ convocador | convocadora

adjectiu i masculí i femení Que convoca
Traducció

■ convocar

convocar

Etimologia: del ll. convocare, íd. 1a font: 1490, Tirant
    verb transitiu
    1. Cridar (algú) a una reunió, a una entrevista, a la celebració de proves, etc. Convocar els membres d’una junta.
    2. per extensió L’assemblea serà convocada el catorze de maig.
    1. Comunicar la data i les condicions per a poder participar en un concurs, en una competició, etc., als candidats. Han convocat els opositors per a dilluns.
    2. per extensió Hi ha convocades oposicions per a professors.

■ convocar

verb transitiu Cridar algú a una reunió, a una entrevista, a la celebració de proves, etc Convocar els membres d’una junta per extensió L’assemblea serà convocada el catorze de maig Comunicar la data i les condicions per a poder participar en un concurs, en una competició, etc, als candidats Han convocat els opositors per a dilluns per extensió Hi ha convocades oposicions per a professors
Informació complementària
Traducció

■ convocatori | convocatòria

convocatori

Etimologia: de convocar
  1. adjectiu Que serveix per a convocar.
  2. femení Escrit amb què hom convoca; convocació.

■ convocatori | convocatòria

adjectiu Que serveix per a convocar femení Escrit amb què hom convoca convocació
Traducció

■ convolució

convolució

Partició sil·làbica: con_vo_lu_ci_ó
Etimologia: del b. ll. convolutio, -ōnis ‘acció d’enrotllar’
    femení
  1. botànica Enrotllament longitudinal.
  2. matemàtiques Donades dues funcions reals de variable real, f(x) i g(x), funció definida per la integral: (f*g) (x) = f(x) *g(x) = ʃ-∞∞ f(t) g(x—t) dt.

■ convolució

femení botànica Enrotllament longitudinal matemàtiques Donades dues funcions reals de variable real, f x i g x , funció definida per la integral f * g x = f x * g x = ʃ - ∞ ∞ f t g x— t dt
Traducció