Es mostren 88940 resultats

■ convenientment

■ convenientment

adverbi D’una manera convenient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convenir</title>

Etimologia: del ll. convenīre ‘aplegar-se, coincidir, adaptar-se’ 1a font: 1381
    verb
  1. intransitiu
    1. Anar bé, ésser útil, a propòsit. Això no convé a un home de la seva posició. No li convé sortir de nits. Convé que li escriguis.
    2. si molt convé locució adverbial Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que contraria allò que hom espera, que hom prepara, etc.
  2. intransitiu antigament Concórrer. Convenir en judici.
    1. intransitiu Estar d’acord, ésser d’un mateix parer, amb un altre. Tots convenim en el mèrit d’aquesta obra. No convinc pas amb ell en aquesta qüestió.
    2. transitiu Concloure un acord amb algú sobre un punt determinat. Què heu convingut? Hem convingut d’anar-hi tots dos.

■ convenir

verb intransitiu Anar bé, ésser útil, a propòsit Això no convé a un home de la seva posició No li convé sortir de nits Convé que li escriguis si molt convé locució adverbial Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que contraria allò que hom espera, que hom prepara, etc intransitiu antigament Concórrer Convenir en judici intransitiu Estar d’acord, ésser d’un mateix parer, amb un altre Tots convenim en el mèrit d’aquesta obra No convinc pas amb ell en aquesta qüestió transitiu Concloure un acord amb algú sobre un punt determinat Què heu convingut Hem convingut d’anar-hi tots dos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convent</title>

Etimologia: del ll. conventus, -us ‘aplec de gent’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. cristianisme Casa on habita una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut.
  2. convent jurídic història
    1. En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies.
    2. Subdivisió provincial corresponent als districtes.

■ convent

masculí cristianisme Casa on habita una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut convent jurídic història En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies Subdivisió provincial corresponent als districtes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conventícola

■ conventícola

femení Reunió secreta i illegal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conventual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conventual</title>

Partició sil·làbica: con_ven_tu_al
Etimologia: del b. ll. ecl. conventualis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un convent. Església conventual.
  2. adjectiu Que resideix en un convent.
  3. masculí catolicisme Franciscà conventual.
  4. missa conventual Missa major d’un convent o un monestir.

■ conventual

adjectiu Relatiu o pertanyent a un convent Església conventual adjectiu Que resideix en un convent masculí catolicisme Franciscà conventual missa conventual Missa major d’un convent o un monestir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conventualitat

■ conventualitat

femení Estat dels religiosos o les religioses que viuen en comunitat en un convent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conventualment

■ conventualment

adverbi En comunitat en un convent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convergència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convergència</title>

Partició sil·làbica: con_ver_gèn_ci_a
Etimologia: de convergent 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de convergir.
    2. Qualitat de convergent.
  2. anàlisi matemàtica Qualitat de convergent.
  3. lingüística Fenomen pel qual dues llengües de sistemes no emparentats genealògicament arriben a posseir estructures semblants.
  4. òptica
    1. La inversa de la distància focal d’un sistema òptic anomenada també potència.
    2. Qualitat d’un feix de raigs que surten d’un punt o s’hi creuen.

■ convergència

femení Acció de convergir Qualitat de convergent anàlisi matemàtica Qualitat de convergent lingüística Fenomen pel qual dues llengües de sistemes no emparentats genealògicament arriben a posseir estructures semblants òptica La inversa de la distància focal d’un sistema òptic anomenada també potència Qualitat d’un feix de raigs que surten d’un punt o s’hi creuen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convergent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convergent</title>

Etimologia: de convergir 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que convergeix. Dos raigs convergents. Les mirades convergents de la gent.
  2. adjectiu anàlisi matemàtica
    1. Dit de la successió que té límit.
    2. Dit de la sèrie en la qual la successió de sumes parcials té límit.
  3. ciències polítiques
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Convergència Democràtica de Catalunya.
    2. masculí i femení Membre de Convergència Democràtica de Catalunya.

■ convergent

adjectiu Que convergeix Dos raigs convergents Les mirades convergents de la gent adjectiu anàlisi matemàtica Dit de la successió que té límit Dit de la sèrie en la qual la successió de sumes parcials té límit ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent a Convergència Democràtica de Catalunya masculí i femení Membre de Convergència Democràtica de Catalunya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convergir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convergir</title>

Etimologia: formació culta analògica, en el ll. td. i modern, sobre la base del ll. vergĕre ‘inclinar-se, dirigir-se’ (cf. divergir i der.) 1a font: 1888, DLab.
    verb intransitiu
    1. Dirigir-se envers un mateix punt dues rectes.
    2. Dirigir-se envers un mateix punt diverses persones o coses que provenen de llocs diferents. En aquesta plaça convergeixen quatre carrers. Dues manifestacions convergiren davant l’ambaixada.
    3. figuradament Dirigir-se envers un objectiu o una finalitat comuns diverses idees, opinions, accions, etc. Tots els nostres esforços convergeixen vers el bé comú.
  2. anàlisi matemàtica Tenir límit.

■ convergir

verb intransitiu Dirigir-se envers un mateix punt dues rectes Dirigir-se envers un mateix punt diverses persones o coses que provenen de llocs diferents En aquesta plaça convergeixen quatre carrers Dues manifestacions convergiren davant l’ambaixada figuradament Dirigir-se envers un objectiu o una finalitat comuns diverses idees, opinions, accions, etc Tots els nostres esforços convergeixen vers el bé comú anàlisi matemàtica Tenir límit
Informació complementària
Traducció