Es mostren 88940 resultats

■ convalescent

■ convalescent

adjectiu i masculí i femení Que està en convalescència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convalidació

■ convalidació

femení Acció de convalidar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convalidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convalidar</title>

Etimologia: de validar
    verb transitiu
  1. ensenyament Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc., (a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc.). Em convaliden dues assignatures del primer cicle.
  2. Declarar vàlida (alguna cosa); validar. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures contra els incendis forestals.

■ convalidar

verb transitiu ensenyament Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc, a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc Em convaliden dues assignatures del primer cicle Declarar vàlida alguna cosa validar El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures contra els incendis forestals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conval·lamarina

conval·lamarina

femení química Glucòsid extret del lliri de maig Convallaria majalis de fórmula C 2 3 H 4 4 O 1 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conval·lària

■ conval·lària

femení botànica Lliri de maig
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convecció</title>

Partició sil·làbica: con_vec_ci_ó
Etimologia: del ll. convectio, -ōnis ‘acció de transportar’, der. de convehĕre ‘transportar amb vehicle’, der. de vehĕre
    femení
  1. física Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid, un líquid o un gas per efecte dels fluxos de corrent, determinats pel moviment de les molècules constituents a causa de les diferències de densitat combinades amb l’acció de la gravetat.
  2. electricitat Procés consistent en la producció d’un corrent elèctric per mitjà del transport de càrregues per algun procediment especial, diferent de l’aplicació d’un camp elèctric.

■ convecció

femení física Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid, un líquid o un gas per efecte dels fluxos de corrent, determinats pel moviment de les molècules constituents a causa de les diferències de densitat combinades amb l’acció de la gravetat electricitat Procés consistent en la producció d’un corrent elèctric per mitjà del transport de càrregues per algun procediment especial, diferent de l’aplicació d’un camp elèctric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

convectiu
| convectiva


<title type="display">convectiu</title>

Partició sil·làbica: con_vec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convectus, -a, -um, part. de convehĕre ‘transportar amb vehicle’
adjectiu meteorologia Relatiu o pertanyent a la convecció.

convectiu
| convectiva

adjectiu meteorologia Relatiu o pertanyent a la convecció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convector

■ convector

masculí calefacció Calefactor de locals format per tubs d’aletes situats en forats o en envoltants especials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conveí
| conveïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conveí</title>

Partició sil·làbica: con_ve_í
Etimologia: de veí 1a font: s. XV, Curial
    [plural conveïns conveïnes]
  1. adjectiu Situat al costat d’altres o en les proximitats d’altres. Començà a regnar i senyorejar els pobles conveïns.
  2. masculí i femení Persona que, ensems amb altres, és veïna d’un mateix poble.

■ conveí
| conveïna

plural conveïns conveïnes adjectiu Situat al costat d’altres o en les proximitats d’altres Començà a regnar i senyorejar els pobles conveïns masculí i femení Persona que, ensems amb altres, és veïna d’un mateix poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convèncer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convèncer</title>

Etimologia: del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu Emmenar (algú), amb arguments, a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc. El convenceren del seu tort. Convenceu-lo que vingui amb nosaltres. Són raons que convencen.
  2. pronominal Adquirir la seguretat que una cosa és vera. S’ha convençut que és veritat.

■ convèncer

verb transitiu Emmenar algú, amb arguments, a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc El convenceren del seu tort Convenceu-lo que vingui amb nosaltres Són raons que convencen pronominal Adquirir la seguretat que una cosa és vera S’ha convençut que és veritat
Informació complementària
Traducció