Es mostren 88934 resultats

comunès | comunesa

comunès

Etimologia: de comú
masculí i femení antigament Ciutadà o membre d’una comuna.

comunès | comunesa

masculí i femení antigament Ciutadà o membre d’una comuna

■ comunia

comunia

Partició sil·làbica: co_mu_ni_a
Etimologia: de comú 1a font: s. XIII
femení Pacte o acord entre diferents persones.

■ comunia

femení Pacte o acord entre diferents persones

■ comunicable

comunicable

Etimologia: del ll. communicabĭlis, íd. 1a font: 1490, Tirant
adjectiu Que pot ésser comunicat.

■ comunicable

adjectiu Que pot ésser comunicat
Informació complementària
Traducció

■ comunicació

comunicació

Partició sil·làbica: co_mu_ni_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. communicatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
    1. Acció de comunicar o de comunicar-se;
    2. l’efecte.
    3. comunicació especial dret penal Comunicació entre l’intern d’un centre penitenciari i els seus familiars o coneguts propers en la qual és possible el contacte físic.
  2. sociologia
    1. filosofia Acció i procés de transmetre un missatge, amb establiment d’una relació i una interacció socials.
    2. comunicació de massa Transmissió de significats culturals dirigida a un gran públic, feta a través dels mitjans d’informació.
  3. Aportació científica a una reunió d’estudiosos. Presentar una comunicació a un congrés.
  4. plural Conjunt de camins, de carreteres, de carrils, de rutes marítimes, de rutes aèries, etc.
  5. comunicació
    1. Interacció social establerta entre un emissor i un receptor, basada en l’intercanvi d’informacions.
    2. comunicació no verbal Comunicació que es duu a terme amb mecanismes altres que els de la verbalitat o lingüístics, per exemple mitjançant el gest, la mirada, l’expressió facial o l’ús de l’espai.
  6. telecomunicacions Transmissió d’informació d’un punt a un altre mitjançant un enllaç telefònic, telegràfic, radioelèctric, etc.

■ comunicació

femení Acció de comunicar o de comunicar-se l’efecte comunicació especial dret penal Comunicació entre l’intern d’un centre penitenciari i els seus familiars o coneguts propers en la qual és possible el contacte físic sociologia filosofia Acció i procés de transmetre un missatge, amb establiment d’una relació i una interacció socials comunicació de massa Transmissió de significats culturals dirigida a un gran públic, feta a través dels mitjans d’informació Aportació científica a una reunió d’estudiosos Presentar una comunicació a un congrés plural Conjunt de camins, de carreteres, de carrils…
Informació complementària
Traducció

comunicacional

comunicacional

Partició sil·làbica: co_mu_ni_ca_ci_o_nal
Etimologia: de comunicació
adjectiu Relatiu o pertanyent a la comunicació.

comunicacional

adjectiu Relatiu o pertanyent a la comunicació

■ comunicador | comunicadora

comunicador

Etimologia: de comunicar
  1. adjectiu Comunicant.
  2. masculí i femení
    1. Persona que té una gran capacitat per a transmetre missatges, amb capacitat d’influència i de convicció. Els polítics han de ser bons comunicadors.
    2. Professional de la comunicació de massa.

■ comunicador | comunicadora

adjectiu Comunicant masculí i femení Persona que té una gran capacitat per a transmetre missatges, amb capacitat d’influència i de convicció Els polítics han de ser bons comunicadors Professional de la comunicació de massa
Traducció

■ comunicant

comunicant

Etimologia: de comunicar
  1. adjectiu Que comunica. Vasos comunicants.
  2. masculí i femení Persona que fa una comunicació.

■ comunicant

adjectiu Que comunica Vasos comunicants masculí i femení Persona que fa una comunicació
Traducció

■ comunicar

comunicar

Etimologia: del ll. communicare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Transmetre, fer conèixer (alguna cosa) a algú. Comunicar un secret, una notícia, les idees, les intencions, a algú.
    1. transitiu Fer participar d’allò que hom posseeix, fer-ho comú. Comunica la seva joia als qui l’envolten.
    2. transitiu i pronominal per extensió El foc es comunica d’un bosc a l’altre.
    1. pronominal Entrar en relació d’idees, d’interessos, etc., amb algú. Comunicar-se per carta.
    2. intransitiu Demà ja comunicarem per tractar del cas.
    1. intransitiu Estar en relació mitjançant un pas. El seu poble i el meu comuniquen pel canal.
    2. pronominal Són dos pisos que es comuniquen.
  5. intransitiu Tenir la línia ocupada el telèfon al qual hom truca. He trucat a l’oncle, però el telèfon comunicava tota l’estona.

■ comunicar

verb transitiu Transmetre, fer conèixer alguna cosa a algú Comunicar un secret, una notícia, les idees, les intencions, a algú transitiu Fer participar d’allò que hom posseeix, fer-ho comú Comunica la seva joia als qui l’envolten transitiu i pronominal per extensió El foc es comunica d’un bosc a l’altre pronominal Entrar en relació d’idees, d’interessos, etc, amb algú Comunicar-se per carta intransitiu Demà ja comunicarem per tractar del cas intransitiu Estar en relació mitjançant un pas El seu poble i el meu comuniquen pel canal pronominal Són dos pisos que es comuniquen intransitiu Tenir la…
Informació complementària
Traducció

■ comunicat

comunicat

Etimologia: del ll. communicatus, -us, íd.
    masculí
  1. Nota aclaridora o que conté una opinió sobre un punt determinat que tramet a un diari, perquè hi sigui publicada, una persona estranya a la redacció.
    1. Report breu de notícies urgent, especialment de caràcter militar, judicial o polític, generalment fet per l’autoritat superior.
    2. per extensió Comunicat de baixa, mèdic, d’accident d’automòbil.
  3. comunicat de premsa Text que hom envia als mitjans de comunicació amb la finalitat de convocar-los a actes i conferències de premsa o de fer-los conèixer alguna informació, susceptible d’ésser publicada o transmesa per ràdio o per televisió.

■ comunicat

masculí Nota aclaridora o que conté una opinió sobre un punt determinat que tramet a un diari, perquè hi sigui publicada, una persona estranya a la redacció Report breu de notícies urgent, especialment de caràcter militar, judicial o polític, generalment fet per l’autoritat superior per extensió Comunicat de baixa, mèdic, d’accident d’automòbil comunicat de premsa Text que hom envia als mitjans de comunicació amb la finalitat de convocar-los a actes i conferències de premsa o de fer-los conèixer alguna informació, susceptible d’ésser publicada o transmesa per ràdio o per televisió
Traducció

■ comunicatiu | comunicativa

comunicatiu

Partició sil·làbica: co_mu_ni_ca_tiu
Etimologia: del ll. communicativus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1500
    adjectiu
  1. Que es comunica fàcilment a d’altres. Un entusiasme comunicatiu.
  2. Inclinat a comunicar-se amb altres. Una persona comunicativa.

■ comunicatiu | comunicativa

adjectiu Que es comunica fàcilment a d’altres Un entusiasme comunicatiu Inclinat a comunicar-se amb altres Una persona comunicativa
Informació complementària
Traducció