Es mostren 88934 resultats

■ compulsa

compulsa

Etimologia: del ll. compulsus, -a, -um, participi passat de compellĕre ‘empènyer; aplegar’ 1a font: 1450
    femení
    1. Acció de compulsar;
    2. l’efecte.
  2. dret Trasllat, fet judicialment, d’una acta autèntica, d’una escriptura, etc.

■ compulsa

femení Acció de compulsar l’efecte dret Trasllat, fet judicialment, d’una acta autèntica, d’una escriptura, etc
Traducció

■ compulsació

compulsació

Partició sil·làbica: com_pul_sa_ci_ó
Etimologia: del ll. compulsatio, -ōnis ‘confrontació’
femení Acció de compulsar.

■ compulsació

femení Acció de compulsar
Traducció

■ compulsar

compulsar

Etimologia: del ll. compulsare ‘empènyer fort, confrontar’, freqüentatiu de compellĕre ‘empènyer; aplegar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. dret Treure compulsa.
  2. per analogia
    1. Escartejar (un llibre, uns plecs, etc.).
    2. Consultar (llibres, manuscrits).
    3. crítica textual Comparar dos o més exemplars d’un document per tal de retrobar el text més antic i més segur, que ha estat la base de les còpies o els exemplars pervinguts.
    4. arts gràfiques Acarar o confrontar les proves d’impremta amb els originals.

■ compulsar

verb transitiu dret Treure compulsa per analogia Escartejar un llibre, uns plecs, etc Consultar llibres, manuscrits crítica textual Comparar dos o més exemplars d’un document per tal de retrobar el text més antic i més segur, que ha estat la base de les còpies o els exemplars pervinguts arts gràfiques Acarar o confrontar les proves d’impremta amb els originals
Informació complementària
Traducció

■ compulsió

compulsió

Partició sil·làbica: com_pul_si_ó
Etimologia: del ll. compulsio, -ōnis ‘constrenyiment’
    femení
  1. Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat.
  2. dret Mitjà d’execució forçosa utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació.
  3. psicologia i psiquiatria Tendència interior irresistible a realitzar un acte determinat o a pensar una certa idea, aparentment sense sentit o contraris als desigs del subjecte, que hom realitza perquè, en cas contrari, fora víctima d’una angoixa intensa.

■ compulsió

femení Acció de compellir físicament o moralment, especialment per autoritat dret Mitjà d’execució forçosa utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació psicologia i psiquiatria Tendència interior irresistible a realitzar un acte determinat o a pensar una certa idea, aparentment sense sentit o contraris als desigs del subjecte, que hom realitza perquè, en cas contrari, fora víctima d’una angoixa intensa
Traducció

■ compulsiu | compulsiva

compulsiu

Partició sil·làbica: com_pul_siu
Etimologia: del b. ll. compulsivus, -a, -um ‘que compel·leix, constreny’
    adjectiu
  1. Que compel·leix.
  2. psicologia i psiquiatria Relatiu o pertanyent a la compulsió. Trastorn compulsiu.

■ compulsiu | compulsiva

adjectiu Que compelleix psicologia i psiquiatria Relatiu o pertanyent a la compulsió Trastorn compulsiu
Traducció

■ compulsori | compulsòria

compulsori

Etimologia: del b. ll. compulsorius, -a, -um ‘compulsiu’ 1a font: 1511
  1. adjectiu Que té la força de compel·lir; coercitiu.
  2. masculí dret Manament de treure compulsa d’un instrument autèntic.

■ compulsori | compulsòria

adjectiu Que té la força de compellir coercitiu masculí dret Manament de treure compulsa d’un instrument autèntic
Traducció

■ compunció

compunció

Partició sil·làbica: com_pun_ci_ó
Etimologia: del ll. compunctio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Dolor punyent a la consciència produït per la sensació d’haver comès un pecat, d’haver causat un dany, etc.; remordiment.
  2. Penediment. Mots, llàgrimes, de compunció.

■ compunció

femení Dolor punyent a la consciència produït per la sensació d’haver comès un pecat, d’haver causat un dany, etc remordiment Penediment Mots, llàgrimes, de compunció
Informació complementària
Traducció

■ compungiment

compungiment

Etimologia: de compungir
masculí Compunció.

■ compungiment

masculí Compunció
Traducció

■ compungir

compungir

Etimologia: del ll. compungĕre, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Provocar compunció. Aquell espectacle compungeix.
  2. pronominal Tenir compunció.

■ compungir

verb transitiu Provocar compunció Aquell espectacle compungeix pronominal Tenir compunció
Informació complementària
Traducció

■ compungit | compungida

compungit

Etimologia: de compungir 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Ferit de compunció. Està tot compungit de la seva malifeta.
  2. Que revela la compunció. Posat compungit.

■ compungit | compungida

adjectiu Ferit de compunció Està tot compungit de la seva malifeta Que revela la compunció Posat compungit
Traducció