Es mostren 88934 resultats

comardí | comardina

comardí

Body
adjectiu i masculí i femení De la Coma i la Pedra (Solsonès).

comardí | comardina

comare

comare

Accessory
Etimologia: de mare 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Padrina d’un infant amb relació als pares i el padrí.
  2. dialectal Llevadora.
  3. col·loquialment Veïna, especialment dona xerraire, xafardera. Les comares del poble.
  4. Dona alegre, llicenciosa.

comare

comareig

comareig

Accessory
Partició sil·làbica: co_ma_reig
Etimologia: de comarejar
Body
masculí Acció de comarejar, murmuració, xerradissa. Estava cansada de tant de comareig.

comareig

comarejar

comarejar

Accessory
Etimologia: de comare
Body
verb intransitiu Fer com les comares, passar el temps d’una banda a l’altra murmurant, xafardejant.

comarejar

comareta

comareta

Accessory
Etimologia: de comare
Body
femení Noia de les que acompanyen la padrina quan van a batejar un infant.

comareta

comarmessor | comarmessora

comarmessor

Accessory
Etimologia: de marmessor
Body
masculí i femení Aquell qui és marmessor ensems amb altres.

comarmessor | comarmessora

comatós | comatosa

comatós

Accessory
Etimologia: de coma1 1a font: 1918, V. Català
Body
    patologia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al coma.
  2. adjectiu Semblant al coma.
  3. adjectiu Letàrgic.
  4. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona afectada de coma.

comatós | comatosa

comàtula

comàtula

Body
femení zoologia Clavellina.

comàtula

comba

comba

Body
femení geomorfologia En el relleu juràssic, nom que rep tota depressió allargada formada en la part alta d’un anticlinal i que segueix la direcció de l’eix del plec.

comba

combat

combat

Accessory
Etimologia: de combatre 1a font: 1490, Tirant
Body
    masculí
    1. Acció de batre’s l’un contra l’altre dos adversaris.
    2. combat a ultrança (o a tota ultrança) Combat a mort.
    3. combat singular Combat entre dos, duel.
    4. posar (o deixar) fora de combat Matar, desarmar o ferir l’adversari, l’enemic, de manera que resti incapaç de continuar combatent.
  1. esports
    1. En la boxa i altres esports de lluita, enfrontament entre dos esportistes, seguint les tècniques i les normes reglamentàries de l’esport, per determinar-ne el vencedor.
    2. deixar fora de combat En la boxa, vèncer el contrari per fora de combat.
    3. fora de combat [sigla KO] En la boxa, situació que es produeix quan un boxador que ha caigut per l’efecte d’un cop reglamentari no s’aixeca abans que l’àrbitre acabi el compte de 10 segons, la qual comporta la victòria del contrari.
    4. fora de combat tècnic [sigla KOT] En la boxa, inferioritat.
  2. figuradament Lluita, oposició. La vida és un combat. Combat d’idees.
  3. tàctica Acció de guerra que revesteix sovint un caràcter espontani, de transcendència tàctica, de modalitat definida i d’una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o la conservació d’un objectiu.

combat