Es mostren 88940 resultats

■ clepto-

■ clepto-

Forma prefixada del mot grec kléptō , que significa ‘robar’ Ex cleptomania, cleptofòbia
Gran Diccionari de la llengua catalana

cleptobiosi


<title type="display">cleptobiosi</title>

Partició sil·làbica: clep_to_bi_o_si
femení ecologia Relació de semiparasitisme entre alguns insectes o certs ocells i diferents animals d’altres espècies, els quals s’apropien de llurs nius.

cleptobiosi

femení ecologia Relació de semiparasitisme entre alguns insectes o certs ocells i diferents animals d’altres espècies, els quals s’apropien de llurs nius
Gran Diccionari de la llengua catalana

cleptofòbia

cleptofòbia

femení psiquiatria Por morbosa de cometre furt o d’ésser culpat de lladre injustament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cleptòman
| cleptòmana

■ cleptòman
| cleptòmana

adjectiu i masculí i femení Que pateix de cleptomania
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cleptomania

■ cleptomania

femení psiquiatria Impulsió obsessiva a robar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

clerc

clerc

masculí antigament Clergue
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clerecia

■ clerecia

femení cristianisme clericat 2 Conjunt dels clergues que assisteixen a una cerimònia religiosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clergat

■ clergat

masculí cristianisme clericat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clergue


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clergue</title>

Etimologia: del ll. clērĭcus, der. del ll. td. clerus ‘clero’, i aquest, del gr. klē͂ros ‘part rebuda en sort’, calc de l’hebreu naḥalah ‘el lot de cada u’, aplicat als levites 1a font: 1137
    masculí cristianisme
  1. Segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu que ha rebut ordes sagrats.
  2. clergue regular Membre de diverses corporacions clericals que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.

■ clergue

masculí cristianisme Segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu que ha rebut ordes sagrats clergue regular Membre de diverses corporacions clericals que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

clergyman*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">clergyman</title>

Pronúncia: klɛ́rdʒimən
Etimologia: mot angl., compost de clergy ‘clergue’ i man ‘home’
masculí indumentària Mot anglès que significa ‘clergue’ usat per a indicar el vestit de capellà compost de jaqueta i pantalons, negres o foscs, camisa negra i collet blanc.

clergyman*

masculí indumentària Mot anglès que significa ‘clergue’ usat per a indicar el vestit de capellà compost de jaqueta i pantalons, negres o foscs, camisa negra i collet blanc
Traducció