Es mostren 88934 resultats

cenema

cenema

masculí lingüística En glossemàtica, unitat distintiva mínima del pla de l’expressió.

cenema

masculí lingüística En glossemàtica, unitat distintiva mínima del pla de l’expressió

cenematema

cenematema

masculí lingüística En glossemàtica, magnitud d’expressió, sigui constituent (cenema) o exponent (prosodema).

cenematema

masculí lingüística En glossemàtica, magnitud d’expressió, sigui constituent cenema o exponent prosodema

cenemàtica

cenemàtica

femení lingüística Part de la glossemàtica que estudia el pla de l’expressió.

cenemàtica

femení lingüística Part de la glossemàtica que estudia el pla de l’expressió

■ cenestèsia

cenestèsia

Partició sil·làbica: ce_nes_tè_si_a
Compareu: sinestèsia
femení fisiologia Sensibilitat propioceptiva.

■ cenestèsia

femení fisiologia Sensibilitat propioceptiva
Traducció

■ cenetista

cenetista

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la CNT.
  2. masculí i femení Membre de la CNT.

■ cenetista

adjectiu Relatiu o pertanyent a la CNT masculí i femení Membre de la CNT
Traducció

■ ceno-1

ceno-

Forma prefixada del mot grec koinós, que significa ‘comú’. Ex.: cenobi, cenobita.


Vegeu també:
ceno-2

■ ceno-1

Forma prefixada del mot grec koinós , que significa ‘comú’ Ex cenobi, cenobita Vegeu també ceno- 2

■ ceno-2

ceno-

Forma prefixada del mot grec kainós, que significa ‘recent’. Ex.: cenogènesi.


Vegeu també:
ceno-1

■ ceno-2

Forma prefixada del mot grec kainós , que significa ‘recent’ Ex cenogènesi Vegeu també ceno- 1

■ cenobi

cenobi

Etimologia: del ll. td. coenobium, íd., i aquest del gr. koinóbion ‘vida en comú’, comp. de koinós ‘comú’ i bíos ‘vida’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. cristianisme Habitació dels cenobites; monestir.
  2. biologia Agrupació de cèl·lules, d’origen comú, d’una mateixa generació i que es mantenen reunides en un conjunt de formes constant per a cada espècie.

■ cenobi

masculí cristianisme Habitació dels cenobites monestir biologia Agrupació de cèllules, d’origen comú, d’una mateixa generació i que es mantenen reunides en un conjunt de formes constant per a cada espècie
Informació complementària
Traducció

■ cenobial

cenobial

Partició sil·làbica: ce_no_bi_al
adjectiu Relatiu o pertanyent als cenobis.

■ cenobial

adjectiu Relatiu o pertanyent als cenobis

■ cenobita

cenobita

Etimologia: del ll. td. coenobīta, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení cristianisme
  1. Monjo que viu en comunitat.
  2. Anacoreta que habita en una cel·la individual i observa la regla de silenci, però que viu, d’altra banda, en una comunitat de monjos dins un mateix recinte.

■ cenobita

masculí i femení cristianisme Monjo que viu en comunitat Anacoreta que habita en una cella individual i observa la regla de silenci, però que viu, d’altra banda, en una comunitat de monjos dins un mateix recinte
Informació complementària
Traducció