Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ cèltic

| cèltica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cèltic</title>

adjectiu
1. Relatiu o pertanyent als celtes.
2. llengües cèltiques lingüística Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic.
1. masculí i femení Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i també al sud d’Extremadura i una part de l’actual província de Huelva.
2. adjectiu Relatiu o pertanyent als cèltics.

■ cèltic

| cèltica

adjectiu Relatiu o pertanyent als celtes llengües cèltiques lingüística Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic masculí i femení Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i també al sud d’Extremadura i una part de l’actual província de Huelva adjectiu Relatiu o pertanyent als cèltics

■ celtisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">celtisme</title>

masculí lingüística Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües.

■ celtisme

masculí lingüística Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües

■ celto-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">celto-</title>

Forma prefixada del mot celta. Ex.: celtoromà.

■ celto-

Forma prefixada del mot celta Ex celtoromà

■ cèmbal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cèmbal</title>

Etimologia: de l’it. cembalo, íd.

masculí

música

1. antigament Nom genèric de diversos instruments de percussió.
2. especialment Címbal.
1. antigament Nom genèric de diversos instruments de cordes percudides.
2. Instrument musical de cordes percudides format per una sèrie de cordes metàl·liques tingudes tibants damunt un tauler trapezoidal, les quals hom fa sonar amb dos martellets.
3. Clavecí.

■ cèmbal

masculí música antigament Nom genèric de diversos instruments de percussió especialment Címbal antigament Nom genèric de diversos instruments de cordes percudides Instrument musical de cordes percudides format per una sèrie de cordes metàlliques tingudes tibants damunt un tauler trapezoidal, les quals hom fa sonar amb dos martellets Clavecí

■ cement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cement</title>

Homòfon: sement
Compareu: ciment¹
Etimologia: de ciment¹

masculí

metal·lúrgia Substància emprada per a la cementació d’un metall.
anatomia animal Substància dura, d’estructura semblant a la del teixit ossi, que recobreix la dentina de l’arrel de les dents.

■ cement

masculí metallúrgia Substància emprada per a la cementació d’un metall anatomia animal Substància dura, d’estructura semblant a la del teixit ossi, que recobreix la dentina de l’arrel de les dents

■ cementació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cementació</title>

Partició sil·làbica: ce_men_ta_ci_ó
Etimologia: de cementar

femení

metal·lúrgia

Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement) en ella.
Procés d’obtenció d’un metall per precipitació a partir d’una solució d’una de les seves sals, que és reduïda a metall per acció d’un altre metall químicament més actiu.

■ cementació

femení metallúrgia Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element dit cement en ella Procés d’obtenció d’un metall per precipitació a partir d’una solució d’una de les seves sals, que és reduïda a metall per acció d’un altre metall químicament més actiu