Es mostren 88934 resultats

■ celsitud

celsitud

Etimologia: del ll. celsitūdo, -ĭnis ‘elevació’, der. de celsus, -a, -um ‘elevat’, part. del verb inusitat cellĕre ‘elevar’, base de excellĕre 1a font: 1490, Tirant
femení Excel·lència d’alguna persona o alguna cosa.

■ celsitud

femení Excellència d’alguna persona o alguna cosa
Traducció

■ celt-

celt-

Forma prefixada del mot celta. Ex.: celtiber.

■ celt-

Forma prefixada del mot celta Ex celtiber

■ celta

celta

  1. masculí i femení Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa que durant l’edat del ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
  2. adjectiu cèltic 1.

■ celta

masculí i femení Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa que durant l’edat del ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor adjectiu cèltic 1
Informació complementària
Traducció

celti

celti

masculí química Nom obsolet de l’hafni.

celti

masculí química Nom obsolet de l’hafni

■ celtiber | celtibera

celtiber

masculí i femení Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la Celtibèria.

■ celtiber | celtibera

masculí i femení Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la Celtibèria
Traducció

■ celtibèric | celtibèrica

celtibèric

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Celtibèria (antiga regió de la península Ibèrica) o als seus habitants.

■ celtibèric | celtibèrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Celtibèria antiga regió de la península Ibèrica o als seus habitants
Traducció

■ cèltic | cèltica

cèltic

  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als celtes.
    2. llengües cèltiques lingüística Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic.
    1. masculí i femení Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i també al sud d’Extremadura i una part de l’actual província de Huelva.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent als cèltics.

■ cèltic | cèltica

adjectiu Relatiu o pertanyent als celtes llengües cèltiques lingüística Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic masculí i femení Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i també al sud d’Extremadura i una part de l’actual província de Huelva adjectiu Relatiu o pertanyent als cèltics
Traducció

■ celtisme

celtisme

masculí lingüística Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües.

■ celtisme

masculí lingüística Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües
Traducció

■ celto-

celto-

Forma prefixada del mot celta. Ex.: celtoromà.

■ celto-

Forma prefixada del mot celta Ex celtoromà

■ cèmbal

cèmbal

Etimologia: de l’it. cembalo, íd.
    masculí música
    1. antigament Nom genèric de diversos instruments de percussió.
    2. especialment Címbal.
    1. antigament Nom genèric de diversos instruments de cordes percudides.
    2. Instrument musical de cordes percudides format per una sèrie de cordes metàl·liques tingudes tibants damunt un tauler trapezoidal, les quals hom fa sonar amb dos martellets.
    3. Clavecí.

■ cèmbal

masculí música antigament Nom genèric de diversos instruments de percussió especialment Címbal antigament Nom genèric de diversos instruments de cordes percudides Instrument musical de cordes percudides format per una sèrie de cordes metàlliques tingudes tibants damunt un tauler trapezoidal, les quals hom fa sonar amb dos martellets Clavecí
Traducció