carcinomatós
Accessory
Etimologia: de carcinoma
Body
adjectiu patologia Relatiu o pertanyent al carcinoma.
Es mostren 88934 resultats
■
carcinomatós
| carcinomatosa
■
carcinomatós
| carcinomatosa
adjectiu patologia Relatiu o pertanyent al carcinoma
carcinomatosi
carcinomatosi
Body
femení patologia Carcinosi.
carcinomatosi
femení patologia Carcinosi
carcinosarcoma
carcinosarcoma
Body
masculí patologia Tumor maligne format per elements carcinomatosos i sarcomatosos.
carcinosarcoma
masculí patologia Tumor maligne format per elements carcinomatosos i sarcomatosos
■
carcomprar
carcomprar
Accessory
Etimologia: de car3 i comprar
Body
verb
transitiu Pagar car.
■
carcomprar
verb transitiu Pagar car
■
carculla
carculla
Accessory
Etimologia: probablement d’un preromà *kaukulia, variant de *kauklilia, una de les bases etimològiques de caragol, d’on el cat. ant. calculla i, per dissimilació, carculla 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
femení Petxina, conquilla.
■
carculla
femení Petxina, conquilla
■
card
card
Accessory
Homòfon: kart
Etimologia: del ll. cardus, -ūs, íd. 1a font: 1322
Etimologia: del ll. cardus, -ūs, íd. 1a font: 1322
Body
-
masculí
botànica
- Nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies de fulles, de tija i de capítols generalment espinosos.
- Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Cynara cardunculus), semblant a la carxofera, de tija erecta, de fulles grosses i de flors purpúries, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses; les espècies silvestres, ruderals, són anomenades card bord o card formatger o card coler, per tal com havien estat emprades per a formatjar.
- card beneit (o sant) Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Cnicus benedictus), de fulles d’un color verd pàl·lid i de flors grogues disposades en capítols grossos.
- card blanc (o calapeter, o tromper) Calcida blanca.
- card caderner Carlina.
- card cigrell Carlina corimbosa.
- card d’ase Nom amb què hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes, de fulles sinuades i de flors tubulars reunides en capítols solitaris o en corimbe.
- card de moro Vegetal herbaci biennal o perenne de la família de les compostes (Scolymus hispanicus), de tija blanquinosa i de flors grogues aplegades en capítols terminals o axil·lars.
- card d’eriçó (o eriçat) Card tucà.
- card fuell Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Carthamus lanatus), de fulles espinoses, coriàcies, i flors grogues, que creix en llocs secs de les contrades mediterrànies.
-
card estrellat
- Obriülls.
- Espina-xoca.
- card girgoler Panical.
- card marià (o gallofer, o burral) Planta biennal de la família de les compostes (Silybum marianum), de fulles d’un color verd pàl·lid i de flors purpurines agrupades en capítols terminals grossos.
- card tucà Planta herbàcia de la família de les compostes (Echinops sphaerocephalus), de tija dreta, de fulles sinuades o pinnatífides i de capítols amb flors d’un color blau clar.
■
card
masculí botànica Nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies de fulles, de tija i de capítols generalment espinosos Planta herbàcia perenne de la família de les compostes Cynara cardunculus , semblant a la carxofera, de tija erecta, de fulles grosses i de flors purpúries, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses les espècies silvestres, ruderals, són anomenades card bord o card formatger o card coler , per tal com havien estat emprades per a formatjar card beneit o sant Planta herbàcia anual de la família de les compostes Cnicus benedictus , de fulles d’un color verd…
■
carda
carda
Accessory
Etimologia: de cardar 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
-
femení
-
indústria tèxtil
- Cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que hom aprofita per a perxar certs teixits.
- Instrument primitiu, emprat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana, que consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro.
- Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, la llana, el jute, etc., que té per finalitat de desagregar i fer paral·leles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades.
- oficis manuals Raspall proveït de pues d’acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar les llimes.
■
carda
femení indústria tèxtil Cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que hom aprofita per a perxar certs teixits Instrument primitiu, emprat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana, que consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, la llana, el jute, etc, que té per finalitat de desagregar i fer paralleles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades oficis manuals Raspall proveït de pues d’acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar…