Es mostren 88940 resultats

carburador

carburador

carburant

carburant

carburar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carburar</title>

Accessory
Homòfon: carborà
Etimologia: de carbur
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Impregnar de composts volàtils de carboni.
    2. metal·lúrgia Efectuar una carburació.
    3. motors Mesclar un carburant amb l’aire en proporció convenient perquè la mescla resultant sigui inflamable.
  2. intransitiu figuradament i col·loquialment Funcionar, rutllar.

carburar

carç

carç

carca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carca</title>

Accessory
Etimologia: del cast. carca, abreviació de carcunda ‘reaccionari’, del galaicoport. carcunda, corcunda ‘gep; gasiu’, alteració de corcova ‘gep’, del b. ll. cucurvus ‘encorbat’ 1a font: s. XIX
Body
    adjectiu i masculí i femení
  1. despectivament Carlí.
  2. per extensió Dit de la persona d’idees retrògrades.

carca

carcabà

carcabà

carcabòs

carcabòs

carcaix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carcaix</title>

Accessory
Partició sil·làbica: car_caix
Etimologia: del persa tarkaś, der. de tĩr ‘fletxa’, potser a través del fr. ant. tarcais o carcais i amb canvi de t en c causada pel gr., o potser del ll. vg 1a font: 1265
Body
masculí Estoig per a portar fletxes.

carcaix

carcaixentí
| carcaixentina

carcaixentí
| carcaixentina

carcamal

carcamal