Es mostren 88937 resultats

■ carbònic | carbònica

carbònic

Etimologia: de carboni
    adjectiu
  1. química
    1. Pertanyent al carboni.
    2. Que conté carboni.
  2. química inorgànica
    1. Pertanyent al diòxid de carboni.
    2. Que conté diòxid de carboni. Aigua carbònica.
  3. anhídrid carbònic química inorgànica Diòxid de carboni.
  4. gas carbònic química inorgànica Diòxid de carboni.
  5. neu carbònica Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni, anomenada també glaç sec, obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca.

■ carbònic | carbònica

adjectiu química Pertanyent al carboni Que conté carboni química inorgànica Pertanyent al diòxid de carboni Que conté diòxid de carboni Aigua carbònica anhídrid carbònic química inorgànica Diòxid de carboni gas carbònic química inorgànica Diòxid de carboni neu carbònica Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni, anomenada també glaç sec, obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca
Traducció

■ carbonífer | carbonífera

carbonífer

Etimologia: de carboni- i -fer
  1. adjectiu Dit del terreny que conté carbó mineral.
  2. estratigrafia
    1. masculí Cinquè període geològic de l’era primària, comprès entre el devonià i el permià.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent al carbonífer.

■ carbonífer | carbonífera

adjectiu Dit del terreny que conté carbó mineral estratigrafia masculí Cinquè període geològic de l’era primària, comprès entre el devonià i el permià adjectiu Relatiu o pertanyent al carbonífer
Traducció

■ carbonil

carbonil

    masculí
  1. química inorgànica
    1. Radical bivalent positiu >C═O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
    2. Segons la nomenclatura sistemàtica, nom que rep el monòxid de carboni quan forma part d’un complex com a lligand.
  2. química orgànica Grup de fórmula >C═O, característic dels aldehids i de les cetones.

■ carbonil

masculí química inorgànica Radical bivalent positiu >C═O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH Segons la nomenclatura sistemàtica, nom que rep el monòxid de carboni quan forma part d’un complex com a lligand química orgànica Grup de fórmula >C═O, característic dels aldehids i de les cetones
Traducció

carbonilació

carbonilació

Partició sil·làbica: car_bo_ni_la_ci_ó
femení química orgànica Reacció per la qual és introduït un grup carbonil >C═O dins una molècula orgànica.

carbonilació

femení química orgànica Reacció per la qual és introduït un grup carbonil >C═O dins una molècula orgànica

carbonilat

carbonilat

masculí química inorgànica Ió derivat d’un carbonil.

carbonilat

masculí química inorgànica Ió derivat d’un carbonil

■ carbonílic | carbonílica

carbonílic

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al grup carbonil o als composts que el contenen.

■ carbonílic | carbonílica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al grup carbonil o als composts que el contenen

■ carbonissa

carbonissa

Etimologia: de carbó 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Pols de carbó, terregada.
  2. motors Mena de crosta negrosa adherida a les parets de la cambra de combustió produïda pel fum de la benzina i de l’oli incompletament cremats i per la pols que entra amb l’aire a través del carburador.

■ carbonissa

femení Pols de carbó, terregada motors Mena de crosta negrosa adherida a les parets de la cambra de combustió produïda pel fum de la benzina i de l’oli incompletament cremats i per la pols que entra amb l’aire a través del carburador
Informació complementària
Traducció

■ carbonitruració

carbonitruració

Partició sil·làbica: car_bo_ni_tru_ra_ci_ó
femení química industrial Cementació dels metalls ferrosos amb carboni i nitrogen.

■ carbonitruració

femení química industrial Cementació dels metalls ferrosos amb carboni i nitrogen
Traducció

■ carbonitrurar

carbonitrurar

verb transitiu Efectuar una carbonitruració.

■ carbonitrurar

verb transitiu Efectuar una carbonitruració
Informació complementària

■ carbonització

carbonització

Partició sil·làbica: car_bo_nit_za_ci_ó
Etimologia: de carbonitzar 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de carbonitzar o de carbonitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. fusteria Operació de tractar una fusta amb foc per tal que la capa carbonitzada la protegeixi contra la humitat i els insectes.
  3. geologia Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó.
  4. química industrial
    1. Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat.
    2. carbonització de la fusta Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal.
    3. carbonització de l’hulla Coquització.
  5. indústria tèxtil Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals.

■ carbonització

femení Acció de carbonitzar o de carbonitzar-se l’efecte fusteria Operació de tractar una fusta amb foc per tal que la capa carbonitzada la protegeixi contra la humitat i els insectes geologia Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó química industrial Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat carbonització de la fusta Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal carbonització de l’hulla Coquització indústria tèxtil Operació a què són sotmesos els…
Traducció