Es mostren 88940 resultats

carbidopa

carbidopa

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Inhibidor perifèric de l’ enzim dopa-descarboxilasa , emprat com a antiparkinsonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbil

■ carbil

masculí obsolet química orgànica Radical bivalent de fórmula C═
Gran Diccionari de la llengua catalana

carbilamina

carbilamina

femení química orgànica Isocianur
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbinol

■ carbinol

masculí química orgànica Alcohol metílic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carbitol

carbitol

masculí química orgànica Nom enregistrat de l’èter monoetílic de l’etilenglicol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carbó</title>

Etimologia: del ll. carbo, -ōnis, íd. 1a font: 1252
    masculí
  1. química industrial
    1. Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, la destil·lació o la combustió parcial de la matèria orgànica i que conté essencialment carboni.
    2. carbó animal Carbó obtingut mitjançant la carbonització de teixits animals (gairebé sempre ossos), anomenat també negre animal.
    3. carbó de coc En el procés de coquització, residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos o d’altres combustibles, com el petroli.
    4. carbó de pedra (o mineral) geologia i mineria Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, de color negre.
    5. carbó de retorta Sutge format a les parets de les retortes de les fàbriques de gas, procedent de la carbonització d’una part de les matèries volàtils despreses en la coquització de l’hulla.
    6. carbó vegetal Carbó que hom obté per carbonització de la fusta.
  2. Cadascun dels trossos de carbó. Els carbons encesos de l’encenser.
  3. dibuix
    1. Llapis amb mina de carbó, carbonet, etc., que serveix per a dibuixar i que es presta a una gran varietat de tons i es pot esborrar fàcilment.
    2. Dibuix al carbó.
  4. fitopatologia Malaltia criptogàmica de les gramínies deguda a fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago.

■ carbó

masculí química industrial Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, la destillació o la combustió parcial de la matèria orgànica i que conté essencialment carboni carbó animal Carbó obtingut mitjançant la carbonització de teixits animals gairebé sempre ossos, anomenat també negre animal carbó de coc En el procés de coquització, residu de la destillació seca dels carbons bituminosos o d’altres combustibles, com el petroli carbó de pedra o mineral geologia i mineria Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, de color negre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbo-

■ carbo-

Forma prefixada del mot llatí carbo, -ōnis , que significa ‘carbó’ ‘carboni’ Ex carbogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbocatió

■ carbocatió

masculí química orgànica Denominació genèrica dels cations en què la càrrega positiva pot ésser considerada situada sobre els àtoms de carboni
Gran Diccionari de la llengua catalana

carbocíclic
| carbocíclica

carbocíclic
| carbocíclica

adjectiu química orgànica Dit dels composts orgànics cíclics l’anell o els anells dels quals són formats només per àtoms de carboni
Gran Diccionari de la llengua catalana

carbocisteïna


<title type="display">carbocisteïna</title>

Partició sil·làbica: car_bo_cis_te_ï_na
femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Aminoàcid dicarboxílic de fórmula C5H9NO4S,emprat en medicina com a mucolític i expectorant.

carbocisteïna

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Aminoàcid dicarboxílic de fórmula C 5 H 9 NO 4 S,emprat en medicina com a mucolític i expectorant