Es mostren 88937 resultats

canovellí | canovellina

canovellí

Body
adjectiu i masculí i femení De Canovelles (Vallès Oriental).

canovellí | canovellina

canoví | canovina

canoví

Body
adjectiu i masculí i femení De Cànoves i Samalús (Vallès Oriental).

canoví | canovina

cansalada

cansalada

Accessory
Etimologia: de carn i salada 1a font: c. 1200
Body
    femení
  1. alimentació, indústries alimentàries Gras del porc, situat entre la pell i la carn.
  2. alimentació, indústries alimentàries Cansalada preparada en salaó, que és emprada en diversos plats.
  3. cansalada fumada alimentació, indústries alimentàries Cansalada viada que hom sotmet al procés de fumatge per aconseguir-ne la conservació.
  4. cansalada viada (o virada) alimentació, indústries alimentàries Cansalada del ventre del porc que, juntament amb el teixit greixós, té teixit muscular.
  5. suar la cansalada col·loquialment
    1. Suar molt.
    2. figuradament Fer grans esforços per aconseguir alguna cosa.

cansalada

cansalader | cansaladera

cansalader

Accessory
Etimologia: de cansalada 1a font: 1390
Body
masculí i femení Persona que ven porc fresc o preparat en pernils, botifarres, salsitxes, etc.

cansalader | cansaladera

cansaladeria

cansaladeria

Accessory
Partició sil·làbica: can_sa_la_de_ri_a
Etimologia: de cansalader 1a font: 1887
Body
femení Botiga de cansalader.

cansaladeria

cansament

cansament

Accessory
Etimologia: de cansar 1a font: s. XIV
Body
masculí Fatiga.

cansament

cansar

cansar

Accessory
Etimologia: del ll. campsare ‘tombar (un cap); desviar-se’, del gr. kámpsai, aorist de kámptō ‘doblegar’; de ‘canvi de rumb’ es passà a la idea de ‘cessar de fer quelcom’ i, doncs, ‘cansar-se’n’ 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    verb
    1. transitiu Un esforç, un treball, etc., exhaurir o reduir considerablement la força d’algú o d’algun animal; fatigar. El cansen amb un excés de feina. Cosir cansa la vista.
    2. pronominal A poc a poc, que no et cansis.
  1. figuradament
    1. transitiu Molestar, avorrir. Tantes bromes cansen. Estava cansat de sentir-la gemegar.
    2. pronominal S’ha cansat d’anar a classe. Cansar-se de no fer res.

cansar

cansat | cansada

cansat

Accessory
Etimologia: de cansar 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    adjectiu
  1. Fatigat.
  2. Que cansa de fer; fatigant. Una feina molt cansada.

cansat | cansada

cansera

cansera

Accessory
Etimologia: de cansar
Body
femení dialectal Cansament gran.

cansera

cansós | cansosa

cansós

Accessory
Etimologia: de cansar
Body
adjectiu Que cansa de fer; fatigant. Una pujada cansosa.

cansós | cansosa