Forat, escletxa, etc., per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània.
Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones.
música Tudell.
tecnologia Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó.
oficis manuals Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre, oxidar, reduir, etc.
tecnologia Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i d’oxigen, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
bufador de plasmatecnologia Aparell que pot projectar un doll de gasos parcialment ionitzats a temperatures de fins a 20 000 K.
masculí Lloc on sol bufar el vent geomorfologia Forat, escletxa, etc, per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones música Tudell tecnologia Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó oficis manuals Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre,…
Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids (Macroglossum stellatarum), de cos massís i pilós, de vol brogidós com el dels borinots i de trompa llarga, amb la qual xucla el nèctar de les flors.
Qualsevol insecte lepidòpter de la família dels esfíngids.
Nom donat a diversos himenòpters grossos com ara els del gènere Bombus.
masculí entomologia Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids Macroglossum stellatarum , de cos massís i pilós, de vol brogidós com el dels borinots i de trompa llarga, amb la qual xucla el nèctar de les flors Qualsevol insecte lepidòpter de la família dels esfíngids Nom donat a diversos himenòpters grossos com ara els del gènere Bombus
masculíornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids (Buphagus sp), de plomatge fosc i poc vistós, que s’alimenta dels insectes i els àcars que parasiten búfals, antílops, etc.
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids Buphagus sp , de plomatge fosc i poc vistós, que s’alimenta dels insectes i els àcars que parasiten búfals, antílops, etc
zoologia Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Bubalus sp), grossos i de formes pesants, que comprèn el búfal indi (B. bubalis), el búfal cafre (o búfal africà) (B. caffer), el búfal negre de la sabana (B. ssp caffer) i el búfal roig de bosc (B. caffer ssp nanus).
adoberia Pell de búfal.
heràldica Cap de búfal que és representat amb una argolla que li travessa els narius.
masculí zoologia Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins Bubalus sp , grossos i de formes pesants, que comprèn el búfal indi B bubalis , el búfal cafre o búfal africà B caffer , el búfal negre de la sabana B ssp caffer i el búfal roig de bosc B caffer ssp nanus adoberia Pell de búfal heràldica Cap de búfal que és representat amb una argolla que li travessa els narius
Etimologia: del ll. pastĭnāca ‘pastanaga’, arabitzat i amb influx de noms de plantes semblants com bolomaga i verdolaga i del verb bufar1a font: c. 1400, Facet
Body
femeníbotànica Gènere de mates o petits arbusts de la família de les timeleàcies (Thymelaea sp), de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i de flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, que comprèn la bufalaga hirsuta (T. hirsuta), la bufalaga tintòria (T. tinctoria), la bufalaga nítida (T. nitida), la bufalaga baleàrica (T. myrtifolia) i la bufalaga velutina (T. velutina).
femení botànica Gènere de mates o petits arbusts de la família de les timeleàcies Thymelaea sp , de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i de flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, que comprèn la bufalaga hirsuta T hirsuta , la bufalaga tintòria T tinctoria , la bufalaga nítida T nitida , la bufalaga baleàrica T myrtifolia i la bufalaga velutina T velutina