Es mostren 88934 resultats

buccel·lari | buccel·lària

buccel·lari

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als buccel·laris.
  2. masculí Soldat particular d’època romana tardana.

buccel·lari | buccel·lària

buccí

buccí

Body
masculí zoologia Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Buccinum sp), de closca petita en espiral i d’obertura ampla.

buccí

bucentaure

bucentaure

Accessory
Partició sil·làbica: bu_cen_tau_re
Body
masculí heràldica i mitologia Monstre fabulós amb el cap i el pit d’home i el cos de bou.

bucentaure

buceròtids

buceròtids

Body
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells exòtics de bec molt gros, propis de les regions equatorials de l’Àsia i l’Àfrica.
  2. singular Ocell de la família dels buceròtids.

buceròtids

bucle

bucle

Accessory
Etimologia: del fr. boucle ‘sivella, baga, rínxol’, i aquest del ll. bŭccŭla ‘guarnició metàl·lica dels escuts’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
  1. Rull de cabells de forma cilíndrica.
  2. aeronàutica Figura d’acrobàcia aèria que consisteix a descriure un bucle circular vertical, el sostre de l’aparell mantenint-se sempre a l’interior d’aquest bucle. És anomenat també looping.
  3. anatomia Nom d’algunes formacions anatòmiques que tenen l’aspecte de rínxol.
  4. automàtica, automació En un sistema automàtic, circuit o camí per on circula el senyal d’entrada, a partir del comparador fins a la sortida i des d’aquesta cap al comparador.
  5. cinematografia Espai de seguretat que pren la cinta cinematogràfica en el projector o en la càmera entre els rodets d’alimentació a fi que els garfis no arrosseguin tota la pel·lícula de la bobina i provoquin estrips en les perforacions.
  6. bucle magnètic electroacústica Cinta magnètica amb els extrems units entre ells, a fi de constituir una cinta sense fi.
  7. informàtica Seqüència d’instruccions que pot ésser executada repetitivament.

bucle

buclejar

buclejar

Body
verb intransitiu informàtica Un programa, fer bucle, entrar en un bucle.

buclejar

Informació complementària

buco-

buco-

Body
Forma prefixada del mot llatí buca o bucca, que significa ‘boca’ i que indica connexió o relació amb la boca o les galtes. Ex.: bucodental, bucolingual.

buco-

bucòlic | bucòlica

bucòlic

Accessory
Etimologia: del ll. bucolĭcus, -a, -um ‘pastoral’, i aquest, del gr. boukolikós, íd., der. de boukólos ‘pastor de vaques’ 1a font: s. XV
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la vida i l’ocupació dels pastors.
    2. per extensió Idíl·lic.
  2. femení plural Poesies bucòliques. Les bucòliques de Teòcrit.
  3. gènere bucòlic literatura Gènere literari, especialment poètic, de fons rural o pastorívol.
  4. poeta bucòlic Autor de poesies bucòliques.
  5. vers bucòlic poètica Hexàmetre dactílic amb dièresi darrere el quart peu, usat sovint pels poetes bucòlics.

bucòlic | bucòlica

bucrani

bucrani

Accessory
Etimologia: del gr. boũs ‘bou’ i kraníon ‘crani’
Body
masculí art En l’arquitectura grega i romana, crani de bou adornat amb garlandes, emprat com a tema decoratiu en frisos esculpits o pintats.

bucrani

buda

buda

Body
masculí budisme Títol donat a qui assoleix la il·luminació.

buda

Traducció