<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buc</title>
Accessory
Etimologia: del germ. fràncic *buc ‘ventre’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
-
- Objecte que forma una cavitat.
- Ventre d’un home o d’un animal.
- aeronàutica Cos estructural principal d’un aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega.
- apicultura Rusc.
- automòbil, automobilisme Carrosseria.
- construcció Conjunt de les parets i la teulada que limiten l’espai que ocupa una casa.
- construcció Caixa o conjunt de parets que limiten una escala i li fan de suport.
- construcció naval Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.
- geomorfologia Mare, jaç, d’un riu.
- història militar Protecció del bust o la caixa del cos usada pels guerrers als segles XIII i XIV.
- mobiliari Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos.
- mobiliari escambell 2.
- nucleònica Revestiment metàl·lic, generalment d’acer, que cobreix l’edifici de contenció d’un reactor nuclear.
- transports Caixa o cos principal d’un carruatge, sense les rodes ni el fusell.
- de tal buc, tal eixam Refrany amb què hom expressa que les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares.
- ficar-se en bucs (algú) figuradament Ficar-se on no li importa.
- La cavitat mateixa formada per un buc. El buc d’un ascensor.
- Cabuda de la cavitat d’un buc.
- pesca Tros més gruixut de la canya de pescar, per on el pescador la sosté.