Es mostren 88934 resultats

bruguerenc | bruguerenca

bruguerenc

adjectiu i masculí i femení De Bruguera (Ripollès).

bruguerenc | bruguerenca

adjectiu i masculí i femení De Bruguera Ripollès

■ bruguerola

bruguerola

Etimologia: de bruguera
femení botànica Petit arbust de la família de les ericàcies (Calluna vulgaris), de fulles molt menudes i imbricades i de flors de color de rosa.

■ bruguerola

femení botànica Petit arbust de la família de les ericàcies Calluna vulgaris , de fulles molt menudes i imbricades i de flors de color de rosa
Traducció

■ bruguerolar

bruguerolar

Etimologia: de bruguerola
masculí Landa de bruguerola.

■ bruguerolar

masculí Landa de bruguerola

■ bruit

bruit

Partició sil·làbica: bruit
Etimologia: variant occitanitzant de brogit 1a font: c. 1900, Verdaguer
masculí Brogit, remor.

■ bruit

masculí Brogit, remor
Traducció

■ bruixa1

bruixa

Partició sil·làbica: brui_xa
Etimologia: d’origen incert, probablement preromà, potser der. de *vroiksa, del cèlt. vroikos ‘bruc’, pel fet d’aplegar-se les bruixes en ermots de brucs 1a font: s. XIII
    femení
  1. esoterisme Dona que practica la bruixeria.
  2. per extensió
    1. Dona vella i lletja.
    2. Dona lletja i dolenta.
    3. Nom donat a certs ocells considerats de mal averany.
    4. Nom donat a algunes papallones nocturnes grosses de cos gruixut.
  3. cacera de bruixes història Caça de bruixes.
  4. fer córrer la bruixa Emprar el suborn o altres mitjans il·lícits per a obtenir alguna cosa.
  5. ficar-s’hi la bruixa Posar-se discòrdies entre algunes persones o esguerrar-se un assumpte que anava bé.


    6. Vegeu també:
    bruixa2

■ bruixa1

femení esoterisme Dona que practica la bruixeria per extensió Dona vella i lletja Dona lletja i dolenta Nom donat a certs ocells considerats de mal averany Nom donat a algunes papallones nocturnes grosses de cos gruixut cacera de bruixes història Caça de bruixes fer córrer la bruixa Emprar el suborn o altres mitjans illícits per a obtenir alguna cosa ficar-s’hi la bruixa Posar-se discòrdies entre algunes persones o esguerrar-se un assumpte que anava bé Vegeu també bruixa 2
Informació complementària
Traducció

■ bruixa2

bruixa

Partició sil·làbica: brui_xa
    femení ictiologia
  1. Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids (Lepidorhombus boscii), de cos aplatat lateralment, ovalat i d’un color brunenc.
  2. Peix marí de l’ordre dels singnatiformes (Syngnathus phlegon), semblant a l’agulla, d’un color bru argentat.


    3. Vegeu també:
    bruixa1

■ bruixa2

femení ictiologia Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids Lepidorhombus boscii , de cos aplatat lateralment, ovalat i d’un color brunenc Peix marí de l’ordre dels singnatiformes Syngnathus phlegon , semblant a l’agulla, d’un color bru argentat Vegeu també bruixa 1
Traducció

■ bruixar

bruixar

Partició sil·làbica: brui_xar
Etimologia: de bruixa1
    verb transitiu
  1. Embruixar, fetillar.
  2. hiperbòlicament Va bruixat per la Maria.

■ bruixar

verb transitiu Embruixar, fetillar hiperbòlicament Va bruixat per la Maria
Informació complementària
Traducció

■ bruixeria

bruixeria

Partició sil·làbica: brui_xe_ri_a
Etimologia: de bruixa1 1a font: s. XVII
    femení
  1. esoterisme i història Poder malèfic exercit per qui hom suposa que té pacte amb el diable.
  2. Pràctica o acte de bruixa o de bruixot. Fer bruixeries.

■ bruixeria

femení esoterisme i història Poder malèfic exercit per qui hom suposa que té pacte amb el diable Pràctica o acte de bruixa o de bruixot Fer bruixeries
Informació complementària
Traducció

■ bruixó

bruixó

Partició sil·làbica: brui_xó
Etimologia: probablement de bruixa1 pel fet de considerar-la causa d’aquest fenomen atmosfèric
masculí meteorologia Calamarsa.

■ bruixó

masculí meteorologia Calamarsa
Traducció

■ brúixola

brúixola

Partició sil·làbica: brúi_xo_la
Etimologia: alteració del ll. vg. buxĭda ‘capsa’ (del gr. pyxís, -ídos) per influx, en la terminació, del sinònim ll. capsula i amb repercussió de consonants líquides en la inicial br- 1a font: 1323
    femení metrologia
    1. Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals a partir de la direcció aproximada nord-sud.
    2. Tipus de galvanòmetre que té per òrgan mòbil una brúixola col·locada al centre d’una bobina disposada en el pla del meridià magnètic i en el qual és emprat com a parell antagonista el creat pel camp magnètic terrestre sobre l’agulla.
  2. brúixola d’ullera topografia Brúixola topogràfica proveïda d’una ullera fixada a la caixa amb un braç.

■ brúixola

femení metrologia Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals a partir de la direcció aproximada nord-sud Tipus de galvanòmetre que té per òrgan mòbil una brúixola collocada al centre d’una bobina disposada en el pla del meridià magnètic i en el qual és emprat com a parell antagonista el creat pel camp magnètic terrestre sobre l’agulla brúixola d’ullera topografia Brúixola topogràfica proveïda d’una ullera fixada a la caixa amb un braç
Traducció