Es mostren 88940 resultats

■ brinet

■ brinet

masculí indústria tèxtil Teixit de lli a la plana de fabricació casolana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bringuera

■ bringuera

femení alimentació, indústries alimentàries Mena de bull negre fet amb el cap i altres parts del porc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brinós
| brinosa

■ brinós
| brinosa

adjectiu De molta fibra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brio*

■ brio*

masculí En el llenguatge musical, animació, vivacitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brio-

■ brio-

Forma prefixada del mot grec brýon, -ou , que significa ‘molsa’ Ex briologia, briozou
Gran Diccionari de la llengua catalana

briòfil
| briòfila

briòfil
| briòfila

adjectiu ecologia Dit dels organismes que habiten sobre la molsa o entremig d’aquesta
Gran Diccionari de la llengua catalana

briofil·le


<title type="display">briofil·le</title>

Partició sil·làbica: bri_o_fil_le
masculí botànica Fulleta del gametòfit dels briòfits, constituïda generalment per una sola capa de cèl·lules i amb nervi pluriestratificat o sense aquest.

briofil·le

masculí botànica Fulleta del gametòfit dels briòfits, constituïda generalment per una sola capa de cèllules i amb nervi pluriestratificat o sense aquest
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ briòfits


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">briòfits</title>

Partició sil·làbica: bri_ò_fits
    masculí botànica
  1. plural Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades pel fet de tenir la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta, distribuïdes en tres classes: antocerotòpsids, hepàtiques i molses.
  2. singular Planta de la divisió dels briòfits.

■ briòfits

masculí botànica plural Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades pel fet de tenir la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta, distribuïdes en tres classes antocerotòpsids, hepàtiques i molses singular Planta de la divisió dels briòfits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brioix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brioix</title>

Partició sil·làbica: bri_oix
Etimologia: del fr. brioche, íd., der. de brier, forma dialectal normanda de broyer ‘pastar, fènyer amb la brie (mena de corró)’, de la mateixa etimologia que el cat. bregar 1a font: s. XX
masculí pastisseria Pastís lleuger, elaborat amb farina sobre la qual ha actuat el llevat de la panificació, mantega i ous.

■ brioix

masculí pastisseria Pastís lleuger, elaborat amb farina sobre la qual ha actuat el llevat de la panificació, mantega i ous
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

brioixeria


<title type="display">brioixeria</title>

Partició sil·làbica: bri_oi_xe_ri_a
Etimologia: de brioix
femení pastisseria Conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una massa de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals.

brioixeria

femení pastisseria Conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una massa de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals
Traducció