Es mostren 88940 resultats

■ bressar

■ bressar

verb transitiu Gronxar un infant al bressol Feien torns per bressar la criatura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bressol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bressol</title>

Homòfon: braçol
Etimologia: possiblement d’un preromà diminutiu *bertiolum ‘llitet’ (v. bres) 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
  1. Llit d’infant al qual hom pot imprimir un moviment de balanceig, bres.
  2. figuradament Lloc de naixença d’alguna cosa. Grècia fou el bressol de la filosofia.
  3. armament Òrgan intermedi corbat entre el fre i la curenya d’una peça.
  4. bressol suspès Pont penjant petit i rústic.

■ bressol

masculí Llit d’infant al qual hom pot imprimir un moviment de balanceig, bres figuradament Lloc de naixença d’alguna cosa Grècia fou el bressol de la filosofia armament Òrgan intermedi corbat entre el fre i la curenya d’una peça bressol suspès Pont penjant petit i rústic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bressola

■ bressola

femení Bressol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bressolar

■ bressolar

verb transitiu Bressar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bressoleig

■ bressoleig

masculí Moviment anàleg al del bressol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bressoler
| bressolera

■ bressoler
| bressolera

masculí i femení Mainader d’una criatura petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

breta

breta

femení indústria surera Tap acabat en tascó a la part de la corona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bretessat
| bretessada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bretessat</title>

Etimologia: del fr. bretessé, del fr. ant. breteschier ‘protegit amb bretèches (merlets)’, que prové del b. ll. brittisca ‘(fortificació) bretona’
adjectiu heràldica Dit de la peça merletada pels seus perfils i amb els merlets de cada perfil oposats simètricament l’un a l’altre.

■ bretessat
| bretessada

adjectiu heràldica Dit de la peça merletada pels seus perfils i amb els merlets de cada perfil oposats simètricament l’un a l’altre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bretó
| bretona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bretó</title>

Etimologia: del ll. Britto, -onis, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De Bretanya (país de l’O d’Europa), dels bretons (poble) o del bretó (llengua).
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen celta que de mitjan segle V al final del segle VI emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
  3. masculí lingüística Llengua cèltica de la branca britònica, parlada pels bretons.

■ bretó
| bretona

adjectiu i masculí i femení De Bretanya país de l’O d’Europa, dels bretons poble o del bretó llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen celta que de mitjan segle V al final del segle VI emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya masculí lingüística Llengua cèltica de la branca britònica, parlada pels bretons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brètol
| brètola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brètol</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del b. ll. escolàstic blityri, i aquest, del gr. blítyri ‘home sense valor’, canviat en *brituli 1a font: 1803, DEst.
masculí i femení Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció.

■ brètol
| brètola

masculí i femení Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció
Informació complementària
Traducció