Es mostren 88934 resultats

■ bransolejar

bransolejar

Etimologia: d’un encreuament de balancejar i bressolejar 1a font: c. 1900, Verdaguer
verb transitiu, intransitiu i pronominal Balancejar.

■ bransolejar

verb transitiu , intransitiu i pronominal Balancejar
Informació complementària
Traducció

■ braó

braó

Partició sil·làbica: bra_ó
Etimologia: del fràncic brado ‘part carnosa del cos; pernil’; de l’aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l’home i d’alguns animals, passà a significar ‘força física’ i ‘valor’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. anatomia animal
    1. En l’home, part del braç compresa entre l’espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.
    2. per analogia En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa.
    3. braó de la cama per analogia En l’home, part de la cama de genoll en amunt.
  2. figuradament Força corporal, vigoria.
  3. figuradament Valor, coratge.

■ braó

masculí anatomia animal En l’home, part del braç compresa entre l’espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit per analogia En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa braó de la cama per analogia En l’home, part de la cama de genoll en amunt figuradament Força corporal, vigoria figuradament Valor, coratge
Informació complementària
Traducció

■ braol

braol

Partició sil·làbica: bra_ol
Etimologia: de braolar 1a font: c. 1900, Verdaguer
masculí Bramul.

■ braol

masculí Bramul
Informació complementària
Traducció

■ braolador | braoladora

braolador

Partició sil·làbica: bra_o_la_dor
Etimologia: de braolar
adjectiu Que braola.

■ braolador | braoladora

adjectiu Que braola
Traducció

■ braolar

braolar

Partició sil·làbica: bra_o_lar
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *bragulare, del cèlt. bragere ‘bramar’ (d’on l’oc. i fr. ant. braire i braidar), amb influx del ll. ululare ‘udolar’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
verb intransitiu Bramular, mugir.

■ braolar

verb intransitiu Bramular, mugir
Informació complementària
Traducció

braoner | braonera

braoner

Partició sil·làbica: bra_o_ner
masculí i femení història militar En l’armament medieval, defensa del braó del braç.

braoner | braonera

masculí i femení història militar En l’armament medieval, defensa del braó del braç

bràquet

bràquet

Etimologia: de l’anglès
masculí odontologia Cadascun dels dispositius ortodòntics que s’adhereixen a l’esmalt de les dents com a guia d’un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.

bràquet

masculí odontologia Cadascun dels dispositius ortodòntics que s’adhereixen a l’esmalt de les dents com a guia d’un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les

■ braqui-1

braqui-

Forma prefixada del mot grec brakhýs, que significa ‘curt’. Ex.: braquícers, braquistil.


Vegeu també:
braqui-2

■ braqui-1

Forma prefixada del mot grec brakhýs , que significa ‘curt’ Ex braquícers, braquistil Vegeu també braqui- 2

braqui-2

braqui-

Forma prefixada del mot llatí brachium, que significa ‘braç’. Ex.: braquiàlgia.


Vegeu també:
braqui-1

braqui-2

Forma prefixada del mot llatí brachium, que significa ‘braç’ Ex braquiàlgia Vegeu també braqui- 1

braquiació

braquiació

Partició sil·làbica: bra_qui_a_ci_ó
femení zoologia Forma de locomoció característica dels simis arborícoles que consisteix a moure’s pels arbres penjant-se a les branques.

braquiació

femení zoologia Forma de locomoció característica dels simis arborícoles que consisteix a moure’s pels arbres penjant-se a les branques