branda
Accessory
Etimologia: de brandar
Body
femení Flama.
Vegeu també:
branda2
Vegeu també:
branda2
Es mostren 88936 resultats
■
branda1
■
branda1
femení Flama Vegeu també branda 2
■
branda2
branda
Accessory
Etimologia: de brandar
Body
femení música Dansa de ritme binari o ternari caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus.
Vegeu també:
branda1
Vegeu també:
branda1
■
branda2
femení música Dansa de ritme binari o ternari caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus Vegeu també branda 1
■
brandada1
brandada
Accessory
Etimologia: de brandar 1a font: 1868, DLCo.
Body
femení Cadascuna de les oscil·lacions d’un cos que branda. Les brandades de la barca.
Vegeu també:
brandada2
Vegeu també:
brandada2
■
brandada1
femení Cadascuna de les oscillacions d’un cos que branda Les brandades de la barca Vegeu també brandada 2
■
brandada2
brandada
Accessory
Etimologia: de brandar
Body
femení gastronomia Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d’oliva fins a aconseguir una pasta a la qual hom afegeix llet.
Vegeu també:
brandada1
Vegeu també:
brandada1
■
brandada2
femení gastronomia Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d’oliva fins a aconseguir una pasta a la qual hom afegeix llet Vegeu també brandada 1
■
brandador
| brandadora
brandador
Accessory
Etimologia: de brandar 1a font: 1868, DLCo.
Body
adjectiu Que branda.
■
brandador
| brandadora
adjectiu Que branda
■
brandar
brandar
Accessory
Etimologia: del germ. *brand ‘fulla d’espasa’, pròpiament ‘tió encès’, aplicat a l’arma per la seva brillantor; el mot germ. també vol dir ‘incendi’, der. del germ. comú brinnan ‘cremar’ (al. modern brennen) 1a font: s. XIV
Body
-
verb
- transitiu Portar a la mà (una espasa o una altra arma) movent-la amenaçadorament. L’envestí brandant la daga.
- transitiu Fer tocar (una campana). Els escolans branden les campanes.
- transitiu Balancejar, bellugar d’una banda a l’altra. Brandar el cap, la cua.
- intransitiu Estar animat d’un moviment oscil·latori, vibratori. El vaixell branda.
- intransitiu Caminar balancejant-se, gronxant-se. Venia brandant.
■
brandar
verb transitiu Portar a la mà una espasa o una altra arma movent-la amenaçadorament L’envestí brandant la daga transitiu Fer tocar una campana Els escolans branden les campanes transitiu Balancejar, bellugar d’una banda a l’altra Brandar el cap, la cua intransitiu Estar animat d’un moviment oscillatori, vibratori El vaixell branda intransitiu Caminar balancejant-se, gronxant-se Venia brandant
■
brandejar
brandejar
Accessory
Etimologia: de brandar
Body
verb
transitiu Brandar (una arma).
■
brandejar
verb transitiu Brandar una arma
brànding
brànding
Accessory
Etimologia: de l’angl. branding, íd.
Body
masculí economia Disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica de marques a fi d’aconseguir que tinguin una presència rellevant, diferenciada i duradora en el mercat.
brànding
masculí economia Disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica de marques a fi d’aconseguir que tinguin una presència rellevant, diferenciada i duradora en el mercat