Es mostren 88940 resultats

■ brancatge

■ brancatge

masculí Conjunt de branques d’un arbre, brancada, brancam
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancó

■ brancó

masculí Branca petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brancut
| brancuda

■ brancut
| brancuda

adjectiu De moltes branques De branques fortes Ramificat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ branda1

■ branda1

femení Flama Vegeu també branda 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ branda2

■ branda2

femení música Dansa de ritme binari o ternari caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus Vegeu també branda 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brandada1

■ brandada1

femení Cadascuna de les oscillacions d’un cos que branda Les brandades de la barca Vegeu també brandada 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brandada2

■ brandada2

femení gastronomia Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d’oliva fins a aconseguir una pasta a la qual hom afegeix llet Vegeu també brandada 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brandador
| brandadora

■ brandador
| brandadora

adjectiu Que branda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brandal

■ brandal

masculí marina, marítim Burda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brandar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brandar</title>

Etimologia: del germ. *brand ‘fulla d’espasa’, pròpiament ‘tió encès’, aplicat a l’arma per la seva brillantor; el mot germ. també vol dir ‘incendi’, der. del germ. comú brinnan ‘cremar’ (al. modern brennen) 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Portar a la mà (una espasa o una altra arma) movent-la amenaçadorament. L’envestí brandant la daga.
  2. transitiu Fer tocar (una campana). Els escolans branden les campanes.
  3. transitiu Balancejar, bellugar d’una banda a l’altra. Brandar el cap, la cua.
  4. intransitiu Estar animat d’un moviment oscil·latori, vibratori. El vaixell branda.
  5. intransitiu Caminar balancejant-se, gronxant-se. Venia brandant.

■ brandar

verb transitiu Portar a la mà una espasa o una altra arma movent-la amenaçadorament L’envestí brandant la daga transitiu Fer tocar una campana Els escolans branden les campanes transitiu Balancejar, bellugar d’una banda a l’altra Brandar el cap, la cua intransitiu Estar animat d’un moviment oscillatori, vibratori El vaixell branda intransitiu Caminar balancejant-se, gronxant-se Venia brandant
Informació complementària
Traducció