Es mostren 88934 resultats

■ bramar

bramar

Etimologia: d’origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Fer brams l’ase.
    2. per extensió Fer crits altres animals.
  2. Cridar fort les persones. Aquest home no crida, brama.
  3. Cantar fent grans crits. Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar.
  4. Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc.

■ bramar

verb intransitiu Fer brams l’ase per extensió Fer crits altres animals Cridar fort les persones Aquest home no crida, brama Cantar fent grans crits Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc
Informació complementària
Traducció

■ bràmids

bràmids

    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos oval i comprimit lateralment, de cap arrodonit i de boca obliqua, que comprèn la castanyola.
  2. singular Peix de la família dels bràmids.

■ bràmids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos oval i comprimit lateralment, de cap arrodonit i de boca obliqua, que comprèn la castanyola singular Peix de la família dels bràmids

■ bramul

bramul

Etimologia: de bramular 1a font: 1830
    masculí
  1. Crit del bou i d’animals afins.
  2. Soroll intens de la tempestat, de la mar avalotada.

■ bramul

masculí Crit del bou i d’animals afins Soroll intens de la tempestat, de la mar avalotada
Informació complementària
Traducció

■ bramular

bramular

Etimologia: d’un encreuament de bramar amb udolar 1a font: 1601
verb intransitiu Fer bramuls.

■ bramular

verb intransitiu Fer bramuls
Informació complementària
Traducció

■ bran

bran

masculí antigament Espasa.

■ bran

masculí antigament Espasa
Traducció

■ branc

branc

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Branca grossa.
  2. Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.
  3. obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell. Branc d’entrada. Branc de sortida.

■ branc

masculí Branca grossa Camí, séquia, serra, etc, que arrenca d’un altre de principal obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell Branc d’entrada Branc de sortida
Informació complementària
Traducció

■ branca

branca

Etimologia: d’origen incert, però probablement preromà, d’un indoeuropeu arcaic *wranka ‘extremitat de quadrúpede’, que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres 1a font: s. XIII
    femení
  1. botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes.
  2. per analogia
    1. En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica. Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria.
    2. anatomia Ramificació, part en què es divideix un tal·lus, un conducte orgànic, etc. Les branques d’una artèria, d’una vena.
    3. figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú.
    4. lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és limitat per dos nusos i dos de successius tenen un nus comú.
  3. Braç. Un canelobre de quatre branques.
  4. Cadascuna de les dues peces amb què unes ulleres recolzen a les orelles.
  5. En un portal o una finestra, pedra que forma cadascun dels costats, brancal.
  6. física atòmica Cadascuna de les agrupacions diferenciades de ratlles d’una banda de vibració-rotació d’una molècula.
  7. geometria Part d’una corba oberta que s’allunya cap a l’infinit.

■ branca

femení botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes per analogia En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria anatomia Ramificació, part en què es divideix un tallus, un conducte orgànic, etc Les branques d’una artèria, d’una vena figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és…
Informació complementària
Traducció

■ brancada

brancada

Etimologia: de branca
    femení
  1. Branca portadora de flors o de fruits.
  2. Conjunt de les branques d’un arbre, brancatge.

■ brancada

femení Branca portadora de flors o de fruits Conjunt de les branques d’un arbre, brancatge
Traducció

■ brancadella

■ brancadella

femení botànica Xucladors
Traducció

■ brancal

brancal

Etimologia: de branca 1a font: 1574
    masculí construcció
  1. Cadascun dels costats d’un portal, especialment quan és de pedra.
  2. Pedra col·locada a la part inferior de la porta; llindar.

■ brancal

masculí construcció Cadascun dels costats d’un portal, especialment quan és de pedra Pedra collocada a la part inferior de la porta llindar
Informació complementària
Traducció