Es mostren 88940 resultats

■ bramaire

■ bramaire

adjectiu i masculí i femení Que brama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braman

■ braman

masculí hinduisme Individu pertanyent a la primera de les quatre castes originàries de l’Índia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramànic
| bramànica

■ bramànic
| bramànica

adjectiu Relatiu o pertanyent als bramans o a llurs doctrines i llurs cultes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bramanisme</title>

Etimologia: de braman
masculí hinduisme Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també principis doctrinals i mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.

■ bramanisme

masculí hinduisme Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també principis doctrinals i mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bramar</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Fer brams l’ase.
    2. per extensió Fer crits altres animals.
  2. Cridar fort les persones. Aquest home no crida, brama.
  3. Cantar fent grans crits. Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar.
  4. Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc.

■ bramar

verb intransitiu Fer brams l’ase per extensió Fer crits altres animals Cridar fort les persones Aquest home no crida, brama Cantar fent grans crits Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bràmids

■ bràmids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos oval i comprimit lateralment, de cap arrodonit i de boca obliqua, que comprèn la castanyola singular Peix de la família dels bràmids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramul

■ bramul

masculí Crit del bou i d’animals afins Soroll intens de la tempestat, de la mar avalotada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramular

■ bramular

verb intransitiu Fer bramuls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bran

■ bran

masculí antigament Espasa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ branc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">branc</title>

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Branca grossa.
  2. Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.
  3. obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell. Branc d’entrada. Branc de sortida.

■ branc

masculí Branca grossa Camí, séquia, serra, etc, que arrenca d’un altre de principal obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell Branc d’entrada Branc de sortida
Informació complementària
Traducció