baldador
Accessory
Etimologia: de baldar-se
Body
masculí Gronxador.
Es mostren 88934 resultats
■
baldador
■
baldador
masculí Gronxador
■
baldadura
baldadura
Accessory
Etimologia: de baldar
Body
femení Tolidura.
■
baldadura
femení Tolidura
■
baldament1
baldament
Accessory
Etimologia: adverbi format sobre l’ant. adjectiu bald ‘alegre’, d’origen germànic, que significà de primer ‘alegrement’, després ‘tant de bo’ i finalment el valor concessiu ‘per més que, encara que’ 1a font: s. XIV
Body
conjunció Encara que, mal que. Digueu-li que no, baldament ja ho sàpiga.
Vegeu també:
baldament2
Vegeu també:
baldament2
■
baldament1
conjunció Encara que, mal que Digueu-li que no, baldament ja ho sàpiga Vegeu també baldament 2
■
baldament2
baldament
Accessory
Etimologia: de baldar
Body
-
masculí
- Acció de baldar;
- l’efecte.
Vegeu també:
baldament1
■
baldament2
masculí Acció de baldar l’efecte Vegeu també baldament 1
■
baldaquí
baldaquí
Accessory
Etimologia: de l’it. baldacchino, antigament tela preciosa importada de Bagdad, en it. ant. Baldacco; en la forma baldaquí es troba ja en inventaris aragonesos de 1325-30 1a font: 1839, DLab.
Body
-
masculí
-
- Dosser.
- litúrgia i art Dosser de tela preciosa o de marbre, de fusta, de metall, etc., sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que cobreix un altar, una imatge o un altre objecte religiós.
- indústria tèxtil Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l’edat mitjana fou molt emprat per a fer dossers, cortines, etc.
■
baldaquí
masculí Dosser litúrgia i art Dosser de tela preciosa o de marbre, de fusta, de metall, etc, sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que cobreix un altar, una imatge o un altre objecte religiós indústria tèxtil Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l’edat mitjana fou molt emprat per a fer dossers, cortines, etc
■
baldar1
baldar
Accessory
Etimologia: probablement del cast. baldar, que prové de l’àr. báṭal ‘fer inútil, invalidar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
-
verb
-
transitiu
- Una malaltia, una fatiga excessiva, etc., deixar (algú) tolit, com tolit. El partit d’avui m’ha deixat baldat.
- figuradament Baldar el poble a imposts.
- pronominal Tolir-se.
Vegeu també:
baldar2
■
baldar1
verb transitiu Una malaltia, una fatiga excessiva, etc, deixar algú tolit, com tolit El partit d’avui m’ha deixat baldat figuradament Baldar el poble a imposts pronominal Tolir-se Vegeu també baldar 2
■
baldelló
masculí baldó 1