Es mostren 594814 resultats

cansar

cansar

Body
    v tr
  1. Agotar o redusir era fòrça de quauqu’un per un esfòrç, un trabalh...
  2. Costar o sénter engüeg.

  3. Català: 1. cansar, fatigar; 2. avorrir, cansar

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cansar

cansar

cansar

    verb transitiu
  1. [fatigar] cansar, fatigar. Pujar escales cansa la gent gran, subir escaleras cansa a la gente mayor.
  2. figuradament [molestar, avorrir] cansar. No cansis el malalt, no canses al enfermo.
  3. verb pronominal
  4. cansarse.
  5. figuradament cansarse. Cansar-se de no fer res, cansarse de no hacer nada.

cansar

cansar

cansar

Pronúncia: kənsá
    verb transitiu
  1. to tire (out), weary.
  2. medicina to fatigue, exhaust.
  3. [vista] to strain, tire.
  4. [paciència] to try, wear out.
  5. figuradament to bore.
  6. figuradament to badger, bother (amb with).
  7. verb pronominal
  8. to tire, get tired, grow weary (de of).
  9. to get bored (de with).
  10. to tire oneself out.
  11. cansar-se de fer alguna cosa to get (tired of) (bored with) doing something.

cansar

cansar

cansar

Body
    1. INFINITIU

    2. cansar
    1. GERUNDI

    2. cansant
    1. PARTICIPI

    2. cansat
    3. cansada
    4. cansats
    5. cansades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. canso
      3. canses
      4. cansa
      5. cansem
      6. canseu
      7. cansen
      1. IMPERFET

      2. cansava
      3. cansaves
      4. cansava
      5. cansàvem
      6. cansàveu
      7. cansaven
      1. PASSAT

      2. cansí
      3. cansares
      4. cansà
      5. cansàrem
      6. cansàreu
      7. cansaren
      1. FUTUR

      2. cansaré
      3. cansaràs
      4. cansarà
      5. cansarem
      6. cansareu
      7. cansaran
      1. CONDICIONAL

      2. cansaria
      3. cansaries
      4. cansaria
      5. cansaríem
      6. cansaríeu
      7. cansarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. cansi
      3. cansis
      4. cansi
      5. cansem
      6. canseu
      7. cansin
      1. IMPERFET

      2. cansés
      3. cansessis
      4. cansés
      5. canséssim
      6. canséssiu
      7. cansessin
    1. IMPERATIU

    2. cansa
    3. cansi
    4. cansem
    5. canseu
    6. cansin

cansar

cansar

cansar

  1. fatigar.
  2. Fig.
    importunar
    molestar (→)
    enervar
    turmentar (hiperb.)
    ennuegar (fig.). És un home carregós: m'ennuega.
    fer escudella (una cosa a algú)
    encaparrar, cansar el cap, esp. fig. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara.
    avorrir (→)
    atipar
    enfastidir
    enfastijar
    afartar

© Manuel Franquesa

cansar

cansar

cansar

    verb transitiu
  1. [causar cansancio] cansar, fatigar. Coser cansa la vista, cosir cansa la vista.
  2. figuradament [aburrir] cansar, avorrir. Tantas bromas cansan, tantes bromes cansen.
  3. verb pronominal
  4. cansar-se, fatigar-se.

cansar

cansar

cansar

Accessory
Etimologia: del ll. campsare ‘tombar (un cap); desviar-se’, del gr. kámpsai, aorist de kámptō ‘doblegar’; de ‘canvi de rumb’ es passà a la idea de ‘cessar de fer quelcom’ i, doncs, ‘cansar-se’n’ 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    verb
    1. transitiu Un esforç, un treball, etc., exhaurir o reduir considerablement la força d’algú o d’algun animal; fatigar. El cansen amb un excés de feina. Cosir cansa la vista.
    2. pronominal A poc a poc, que no et cansis.
  1. figuradament
    1. transitiu Molestar, avorrir. Tantes bromes cansen. Estava cansat de sentir-la gemegar.
    2. pronominal S’ha cansat d’anar a classe. Cansar-se de no fer res.

cansar

cansar

cansar

verb transitiu [fatigar] stancare, esaurire, affaticare, sfinire. || [la vista] sforzare [la vista], affaticare [gli occhi]. || fig [molestar, avorrir] stancare, tediare, annoiare, seccare, stufare, nauseare.

verb pronominal stancarsi, affaticarsi, esaurirsi. || fig stancarsi, annoiarsi, seccarsi, stufarsi.

cansar

cansar

cansar

    verb
  1. Un esforç, un treball, una feina cansen quan ens fan perdre les forces i les ganes de continuar fent-los. Cosir cansa la vista. Quan et canses molt, necessites dormir.
  2. Diem que una conversa, una música o una feina ens cansa quan ens avorreix i ja no hi tenim cap interès.
cansat, cansada

cansar

cansar

cansar

    verb transitiu
  1. ermüden, müde machen.
  2. (über)anstrengen, strapazieren.
  3. belästigen, langweilen.
  4. cansar la vista od els ulls die Augen anstrengen oder strapazieren.
  5. verb reflexiu
  6. ermüden, müde werden.
  7. cansar-se d'(algú) od d'(una cosa) jemanden oder etwas satt haben oder leid sein.
    1. etwas überhaben.
    2. literàriament jemandes oder einer Sache müde (oder überdrüssig) sein bzw werden.
  8. s'han cansat de no fer res sie sind des Nichstuns überdrüssig.
  9. m'he cansat d'avisar-lo, però no em vol escoltar ich habe ihn immer wieder gewarnt, aber er will nicht auf mich hören.
  10. no es cansen mai de jugar sie werden nie müde (oder satt) zu spielen.
  11. no us hi canseu, que no ho entendran! gebt euch keine Mühe, sie werden es doch nicht verstehen!
  12. no t'hi cansis gaire! überanstrenge dich nicht (dabei)!

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cansar