Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594814 resultats

■ bufador¹

bufador

Etimologia: de bufar i -dor² 1a font: 1429

masculí

Lloc on sol bufar el vent.
geomorfologia
1. Forat, escletxa, etc., per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània.
2. Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones.
música Tudell.
tecnologia Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó.
1. oficis manuals Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre, oxidar, reduir, etc.
2. tecnologia Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i d’oxigen, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
3. bufador de plasma tecnologia Aparell que pot projectar un doll de gasos parcialment ionitzats a temperatures de fins a 20 000 K.

Vegeu també:

masculí Lloc on sol bufar el vent geomorfologia Forat, escletxa, etc, per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones música Tudell tecnologia Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó oficis manuals Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre,…