Es mostren 594814 resultats

brogir

brogir

verb intransitiu [el vent, la tempesta] ruggire, rombare, muggire, mugghiare. || [un insecte] ronzare, fare un brusio.

brogir

verb intransitiu el vent, la tempesta ruggire, rombare, muggire, mugghiare || un insecte ronzare, fare un brusio
Diccionari Català Anglès

brogir

brogir

Pronúncia: bɾuʒí
    verb intransitiu
  1. [vent, tempesta] to roar, howl, rage.
  2. [multitud] to roar.
  3. [insecte] to buzz, hum, drone.

brogir

verb intransitiu vent, tempesta to roar , howl , rage multitud to roar insecte to buzz , hum , drone
DIDAC Diccionari escolar

brogir

brogir

verb Fer brogit, fer un soroll confús.

brogir

verb Fer brogit, fer un soroll confús
Diccionari Català Alemany

brogir

brogir

verb intransitiu brausen, toben, lärmen.


© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

brogir

verb intransitiu brausen, toben, lärmen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brogir

brogir

Etimologia: d’origen incert, probablement de *brugīre, encreuament entre el ll. rugīre ‘rugir’ i el seu sinònim cèlt. *bragere ‘bramar’ (cf. braolar) 1a font: s. XIV, Jaume I, Llull, Eiximenis
verb intransitiu Fer brogit, fer remor.

■ brogir

verb intransitiu Fer brogit, fer remor
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

brogir

brogir

Pronúncia: bɾuʒí
verb intransitiu [fer brogit] rugir, mugir. La mar brogia, la mer mugissait.

brogir

verb intransitiu fer brogit rugir , mugir La mar brogia , la mer mugissait
Diccionari de sinònims Franquesa

brogit

brogit

→ soroll.
brogiment
maror (fig.). La maror de la batalla.
roncor (mar, tempesta, etc.)
barbull
bruit
remor


© Manuel Franquesa

brogit

→ soroll brogiment maror fig La maror de la batalla roncor mar, tempesta, etc barbull bruit remor © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

brogit

brogit

Pronúncia: bɾuʒít
    masculí
  1. succession of (noises \ sounds).
  2. din, row.
  3. uproar.
  4. crash, clash.
  5. [de màquina, riu, etc.] roar.

brogit

masculí succession of noises \ sounds din , row uproar crash , clash de màquina, riu, etc roar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brogit

brogit

Etimologia: de brogir
masculí Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge.

■ brogit

masculí Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

brogit

brogit

    masculí
  1. ruido. El brogit del carrer, el ruido de la calle.
  2. rumor. El brogit de les onades, el rumor de las olas.
  3. fragor. El brogit de la batalla, el fragor de la batalla.
  4. moure brogit armar (o hacer, o meter) ruido.

brogit

masculí ruido El brogit del carrer , el ruido de la calle rumor El brogit de les onades , el rumor de las olas fragor El brogit de la batalla , el fragor de la batalla moure brogit armar o hacer, o meter ruido