<title type="display">brogiment</title>
Pronúncia: bɾuʒimén
masculí brogit.
Es mostren 594823 resultats
brogir
<title type="display">brogir</title>
Body
-
- brogir
INFINITIU
-
- brogint
GERUNDI
-
- brogit
- brogida
- brogits
- brogides
PARTICIPI
-
-
- brogeixo
- brogeixes
- brogeix
- brogim
- brogiu
- brogeixen
PRESENT
-
- brogia
- brogies
- brogia
- brogíem
- brogíeu
- brogien
IMPERFET
-
- brogí
- brogires
- brogí
- brogírem
- brogíreu
- brogiren
PASSAT
-
- brogiré
- brogiràs
- brogirà
- brogirem
- brogireu
- brogiran
FUTUR
-
- brogiria
- brogiries
- brogiria
- brogiríem
- brogiríeu
- brogirien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- brogeixi
- brogeixis
- brogeixi
- brogim
- brogiu
- brogeixin
PRESENT
-
- brogís
- brogissis
- brogís
- brogíssim
- brogíssiu
- brogissin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- brogeix
- brogeixi
- brogim
- brogiu
- brogeixin
IMPERATIU
brogir
INFINITIU brogir GERUNDI brogint PARTICIPI brogit brogida brogits brogides INDICATIU PRESENT brogeixo brogeixes brogeix brogim brogiu brogeixen IMPERFET brogia brogies brogia brogíem brogíeu brogien PASSAT brogí brogires brogí brogírem brogíreu brogiren FUTUR brogiré brogiràs brogirà brogirem brogireu brogiran CONDICIONAL brogiria brogiries brogiria brogiríem brogiríeu brogirien SUBJUNTIU PRESENT brogeixi brogeixis brogeixi brogim brogiu brogeixin IMPERFET brogís brogissis brogís brogíssim brogíssiu brogissin IMPERATIU brogeix brogeixi brogim brogiu brogeixin
brogir
<title type="display">brogir</title>
verb intransitiu [fer brogit] rugir, bramar. El mar brogia, el mar rugía (o bramaba).
brogir
verb intransitiu fer brogit rugir , bramar El mar brogia , el mar rugía o bramaba
brogir
<title type="display">brogir</title>
verb intransitiu [el vent, la tempesta] ruggire, rombare, muggire, mugghiare. || [un insecte] ronzare, fare un brusio.
brogir
verb intransitiu el vent, la tempesta ruggire, rombare, muggire, mugghiare || un insecte ronzare, fare un brusio
brogir
<title type="display">brogir</title>
Pronúncia: bɾuʒí
-
verb intransitiu
- [vent, tempesta] to roar, howl, rage.
- [multitud] to roar.
- [insecte] to buzz, hum, drone.
brogir
verb intransitiu vent, tempesta to roar , howl , rage multitud to roar insecte to buzz , hum , drone
brogir
<title type="display">brogir</title>
verb Fer brogit, fer un soroll confús.
brogir
verb Fer brogit, fer un soroll confús
brogir
<title type="display">brogir</title>
verb intransitiu brausen, toben, lärmen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
brogir
verb intransitiu brausen, toben, lärmen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
brogir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brogir</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement de *brugīre, encreuament entre el ll. rugīre ‘rugir’ i el seu sinònim cèlt. *bragere ‘bramar’ (cf. braolar) 1a font: s. XIV, Jaume I, Llull, Eiximenis
Body
verb
intransitiu Fer brogit, fer remor.
■
brogir
verb intransitiu Fer brogit, fer remor
brogir
<title type="display">brogir</title>
Pronúncia: bɾuʒí
verb intransitiu [fer brogit] rugir, mugir. La mar brogia, la mer mugissait.
brogir
verb intransitiu fer brogit rugir , mugir La mar brogia , la mer mugissait