Es mostren 594815 resultats

brogidosament

brogidosament

adverbi amb brogit fragorosamente ruidosamente
Gran Diccionari de la llengua catalana

brogidosament

brogidosament

Etimologia: de brogidós
adverbi Amb brogit.

brogidosament

adverbi Amb brogit
Traducció
Diccionari Català francès

brogidosament

brogidosament

Pronúncia: bɾuʒiðòzəmén
adverbi avec bruit, avec fracas.

brogidosament

adverbi avec bruit , avec fracas
Diccionari Català Castellà

brogiment

brogiment

masculí brogit
Diccionari Català Alemany

brogiment

brogiment

masculí brogit © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brogiment

brogiment

Etimologia: de brogir
masculí Brogit.

■ brogiment

masculí Brogit
Traducció
Diccionari Català francès

brogiment

brogiment

masculí brogit
Conjugador Català

brogir

brogir

    1. INFINITIU

    1. brogir

    2. GERUNDI

    1. brogint

    3. PARTICIPI

    1. brogit
    2. brogida
    3. brogits
    4. brogides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. brogeixo
      2. brogeixes
      3. brogeix
      4. brogim
      5. brogiu
      6. brogeixen

      2. IMPERFET

      1. brogia
      2. brogies
      3. brogia
      4. brogíem
      5. brogíeu
      6. brogien

      3. PASSAT

      1. brogí
      2. brogires
      3. brogí
      4. brogírem
      5. brogíreu
      6. brogiren

      4. FUTUR

      1. brogiré
      2. brogiràs
      3. brogirà
      4. brogirem
      5. brogireu
      6. brogiran

      5. CONDICIONAL

      1. brogiria
      2. brogiries
      3. brogiria
      4. brogiríem
      5. brogiríeu
      6. brogirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. brogeixi
      2. brogeixis
      3. brogeixi
      4. brogim
      5. brogiu
      6. brogeixin

      2. IMPERFET

      1. brogís
      2. brogissis
      3. brogís
      4. brogíssim
      5. brogíssiu
      6. brogissin

    6. IMPERATIU

    1. brogeix
    2. brogeixi
    3. brogim
    4. brogiu
    5. brogeixin

brogir

INFINITIU brogir GERUNDI brogint PARTICIPI brogit brogida brogits brogides INDICATIU PRESENT brogeixo brogeixes brogeix brogim brogiu brogeixen IMPERFET brogia brogies brogia brogíem brogíeu brogien PASSAT brogí brogires brogí brogírem brogíreu brogiren FUTUR brogiré brogiràs brogirà brogirem brogireu brogiran CONDICIONAL brogiria brogiries brogiria brogiríem brogiríeu brogirien SUBJUNTIU PRESENT brogeixi brogeixis brogeixi brogim brogiu brogeixin IMPERFET brogís brogissis brogís brogíssim brogíssiu brogissin IMPERATIU brogeix brogeixi brogim brogiu brogeixin
Diccionari de sinònims Franquesa

brogir

brogir

→ fer soroll © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

brogir

brogir

verb intransitiu [fer brogit] rugir, bramar. El mar brogia, el mar rugía (o bramaba).

brogir

verb intransitiu fer brogit rugir , bramar El mar brogia , el mar rugía o bramaba