Es mostren 594815 resultats

boquejar

boquejar

    verb intransitiu
  1. den Mund öffnen und schließen.
  2. blasen, pusten.
  3. beuteln (Kleid).
  4. zu weit sein (Schuhe).

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

boquejar

boquejar

boquejar

Pronúncia: bukəʒá
    verb intransitiu
  1. [obrir i tancar la boca] ouvrir et fermer la bouche.
    • [treure l'aire] expirer.
  2. [la roba] goder.
  3. [el calçat, els guants] s'élargir pron, devenir large.

boquejar

boquejat | boquejada

boquejat

Accessory
Etimologia: de boquejar
Body
adjectiu heràldica Dit del peix, o més sovint del dofí, amb la boca oberta, sense llengua, barba ni aletes i amb els ulls aclucats.

boquejat | boquejada

boquer

boquer

Pronúncia: buké
masculí [llacera] collet, lac, lacs pl.

boquer

boquer

boquer

masculí [llacera] lazo.

boquer

boquer

boquer

Accessory
Etimologia: de boca
Body
masculí Xarxa o filat per a caçar conills.

boquer

boquèra

boquèra

Body
    nòm f Lòc per a on desaigüe un lac ua bassa, ua restanca.

    Català: desguàs m

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

boquèra

boquera

boquera

    femení
  1. agricultura [per a regar] boquera.
  2. plural medicina boquera sing.

boquera

boquera

boquera

    femení
  1. medicina [calentura] pansa.
  2. plural medicina [en los niños] boqueres.
  3. [para regar] boquera.
  4. [del pajar] empallissador m.
  5. veterinària [calentura] bocatge m.

boquera

boquera

boquera

femení agr [per a regar] bocca [nel canale irrigatorio]. || plural med boccarola sing.

boquera