Es mostren 594815 resultats

boozy

boozy

    adjective
  1. [person] borratxo, que li agrada aixecar el colze.
  2. [party] on es beu molt.
  3. [song] de taverna, tavernari.

boozy

adjective person borratxo , que li agrada aixecar el colze party on es beu molt song de taverna , tavernari
Gran Diccionari de la llengua catalana

bop

bop

Etimologia: de l’anglès
masculí música Estil de jazz aparegut a Nova York durant els anys quaranta, caracteritzat per l’abandó de la continuïtat rítmica, la prolongació de les bases harmòniques i el virtuosisme instrumental.

bop

masculí música Estil de jazz aparegut a Nova York durant els anys quaranta, caracteritzat per l’abandó de la continuïtat rítmica, la prolongació de les bases harmòniques i el virtuosisme instrumental
Diccionari Castellà Català

boqueada

boqueada

    femení
  1. badall [precursor de la mort] m.
  2. dar (o estar dando) las boqueadas familiarment fer els darrers badalls (o els darrers sospirs), estar a les acaballes.
  3. dar (o estar dando) las boqueadas figuradament i familiarment estar a les acaballes. La vela está dando las boqueadas, l'espelma està a les acaballes.

boqueada

femení badall precursor de la mort m dar o estar dando las boqueadas familiarment fer els darrers badalls o els darrers sospirs , estar a les acaballes dar o estar dando las boqueadas figuradament i familiarment estar a les acaballes La vela está dando las boqueadas , l'espelma està a les acaballes
Diccionari Castellà Català

boquear

boquear

    verb intransitiu
  1. boquejar.
  2. [morir] fer els darrers badalls.
  3. figuradament i familiarment [acabarse] extingir-se, estar a les acaballes.
    4. verb transitiu
  4. poc freqüent [una palabra] pronunciar.

boquear

verb intransitiu boquejar morir fer els darrers badalls figuradament i familiarment acabarse extingir-se , estar a les acaballes verb transitiu poc freqüent una palabra pronunciar
Conjugador Català

boquejar

boquejar

    1. INFINITIU

    1. boquejar

    2. GERUNDI

    1. boquejant

    3. PARTICIPI

    1. boquejat
    2. boquejada
    3. boquejats
    4. boquejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. boquejo
      2. boqueges
      3. boqueja
      4. boquegem
      5. boquegeu
      6. boquegen

      2. IMPERFET

      1. boquejava
      2. boquejaves
      3. boquejava
      4. boquejàvem
      5. boquejàveu
      6. boquejaven

      3. PASSAT

      1. boquegí
      2. boquejares
      3. boquejà
      4. boquejàrem
      5. boquejàreu
      6. boquejaren

      4. FUTUR

      1. boquejaré
      2. boquejaràs
      3. boquejarà
      4. boquejarem
      5. boquejareu
      6. boquejaran

      5. CONDICIONAL

      1. boquejaria
      2. boquejaries
      3. boquejaria
      4. boquejaríem
      5. boquejaríeu
      6. boquejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. boquegi
      2. boquegis
      3. boquegi
      4. boquegem
      5. boquegeu
      6. boquegin

      2. IMPERFET

      1. boquegés
      2. boquegessis
      3. boquegés
      4. boquegéssim
      5. boquegéssiu
      6. boquegessin

    6. IMPERATIU

    1. boqueja
    2. boquegi
    3. boquegem
    4. boquegeu
    5. boquegin

boquejar

INFINITIU boquejar GERUNDI boquejant PARTICIPI boquejat boquejada boquejats boquejades INDICATIU PRESENT boquejo boqueges boqueja boquegem boquegeu boquegen IMPERFET boquejava boquejaves boquejava boquejàvem boquejàveu boquejaven PASSAT boquegí boquejares boquejà boquejàrem boquejàreu boquejaren FUTUR boquejaré boquejaràs boquejarà boquejarem boquejareu boquejaran CONDICIONAL boquejaria boquejaries boquejaria boquejaríem boquejaríeu boquejarien SUBJUNTIU PRESENT boquegi boquegis boquegi boquegem boquegeu boquegin IMPERFET boquegés boquegessis boquegés boquegéssim boquegéssiu boquegessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

boquejar

boquejar

→ aspirar → balderejar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

boquejar

boquejar

verb intransitiu boccheggiare. || [treure l'aire] espirare. || [un vestit] fare le borse, deformarsi pron. || [sabates] stare largo (o larghe).

boquejar

verb intransitiu boccheggiare || treure l'aire espirare || un vestit fare le borse, deformarsi pron || sabates stare largo o larghe
Diccionari Català Castellà

boquejar

boquejar

    verb intransitiu
  1. [obrir i tancar la boca] boquear.
  2. [treure l'aire] espirar.
  3. [la roba] abolsarse pron.
  4. [el calçat, els guants] quedar ancho, ser ancho.

boquejar

verb intransitiu obrir i tancar la boca boquear treure l'aire espirar la roba abolsarse pron el calçat, els guants quedar ancho , ser ancho
Diccionari Català Anglès

boquejar

boquejar

Pronúncia: bukəʒá
    verb intransitiu
  1. to gape, gasp.
  2. to breathe out.
  3. [vestit] to bog, pucker, ruck (up).
  4. [sabates] to flow.

boquejar

verb intransitiu to gape , gasp to breathe out vestit to bog , pucker , ruck up sabates to flow
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boquejar

boquejar

Etimologia: de boca 1a font: 1670, DTo.
    verb intransitiu
    1. Moure la boca, obrir i tancar la boca com el qui espira.
    2. Espirar.
    1. Fer bosses alguna peça de roba.
    2. Amplejar el calçat, els guants, etc.

■ boquejar

verb intransitiu Moure la boca, obrir i tancar la boca com el qui espira Espirar Fer bosses alguna peça de roba Amplejar el calçat, els guants, etc
Informació complementària
Traducció