Es mostren 594815 resultats

■ blava

blava

Etimologia: de blau
    femení botànica
  1. Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius violaceus), de barret vellutat de color violeta i de cama fibril·losa, també violàcia.
  2. Bolet de la família de les russulàcies (Russula grisea i espècies afins), de barret gris amb tonalitats blavoses, peu blanc i làmines atapeïdes, també blanques, que creix en boscs i és comestible.

■ blava

femení botànica Bolet de la família de les cortinariàcies Cortinarius violaceus , de barret vellutat de color violeta i de cama fibrillosa, també violàcia Bolet de la família de les russulàcies Russula grisea i espècies afins, de barret gris amb tonalitats blavoses, peu blanc i làmines atapeïdes, també blanques, que creix en boscs i és comestible
Traducció
Diccionari Català Alemany

blavejar

blavejar

    verb intransitiu
  1. ins Blaue spielen, blauen.
    2. verb transitiu
  2. blavejar (algú) jemanden grün und blau schlagen, jemanden durchbleuen.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

blavejar

verb intransitiu ins Blaue spielen, blauen verb transitiu blavejar algú jemanden grün und blau schlagen, jemanden durchbleuen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

blavejar

blavejar

Pronúncia: bləβəʒá
    verb intransitiu
  1. bleuir, tirer sur le bleu.
    2. verb transitiu
  2. [omplir de cops] remplir de bleus.

blavejar

verb intransitiu bleuir , tirer sur le bleu verb transitiu omplir de cops remplir de bleus
Diccionari Català Anglès

blavejar

blavejar

Pronúncia: bləβəʒá
    verb intransitiu
  1. [aigua, cel, etc.] to be bluish, have a blue tinge.
  2. to show blue.
    3. verb transitiu
  3. [persona] thrash, flog.

blavejar

verb intransitiu aigua, cel, etc to be bluish , have a blue tinge to show blue verb transitiu persona thrash , flog
Conjugador Català

blavejar

blavejar

    1. INFINITIU

    1. blavejar

    2. GERUNDI

    1. blavejant

    3. PARTICIPI

    1. blavejat
    2. blavejada
    3. blavejats
    4. blavejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. blavejo
      2. blaveges
      3. blaveja
      4. blavegem
      5. blavegeu
      6. blavegen

      2. IMPERFET

      1. blavejava
      2. blavejaves
      3. blavejava
      4. blavejàvem
      5. blavejàveu
      6. blavejaven

      3. PASSAT

      1. blavegí
      2. blavejares
      3. blavejà
      4. blavejàrem
      5. blavejàreu
      6. blavejaren

      4. FUTUR

      1. blavejaré
      2. blavejaràs
      3. blavejarà
      4. blavejarem
      5. blavejareu
      6. blavejaran

      5. CONDICIONAL

      1. blavejaria
      2. blavejaries
      3. blavejaria
      4. blavejaríem
      5. blavejaríeu
      6. blavejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. blavegi
      2. blavegis
      3. blavegi
      4. blavegem
      5. blavegeu
      6. blavegin

      2. IMPERFET

      1. blavegés
      2. blavegessis
      3. blavegés
      4. blavegéssim
      5. blavegéssiu
      6. blavegessin

    6. IMPERATIU

    1. blaveja
    2. blavegi
    3. blavegem
    4. blavegeu
    5. blavegin

blavejar

INFINITIU blavejar GERUNDI blavejant PARTICIPI blavejat blavejada blavejats blavejades INDICATIU PRESENT blavejo blaveges blaveja blavegem blavegeu blavegen IMPERFET blavejava blavejaves blavejava blavejàvem blavejàveu blavejaven PASSAT blavegí blavejares blavejà blavejàrem blavejàreu blavejaren FUTUR blavejaré blavejaràs blavejarà blavejarem blavejareu blavejaran CONDICIONAL blavejaria blavejaries blavejaria blavejaríem blavejaríeu blavejarien SUBJUNTIU PRESENT blavegi blavegis blavegi blavegem blavegeu blavegin IMPERFET blavegés blavegessis blavegés blavegéssim blavegéssiu blavegessin…
Diccionari Català Castellà

blavejar

blavejar

    verb intransitiu
  1. azulear.
    2. verb transitiu
  2. [omplir de cops] acardenalar.

blavejar

verb intransitiu azulear verb transitiu omplir de cops acardenalar
Diccionari de sinònims Franquesa

blavejar

blavejar

  1. v. intr. (≠ emblavir-se)
    tirar a blau
    tenir un punt blau
  2. v. tr. → apallissar, pegar.

© Manuel Franquesa

blavejar

v intr ≠ emblavir-se tirar a blau tenir un punt blau v tr → apallissar , pegar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

blavejar

blavejar

verb intransitiu [l'aigua, el cel] azzurreggiare.

verb transitiu [omplir de cops] illividire, coprire di lividi.

blavejar

verb intransitiu l'aigua, el cel azzurreggiare verb transitiu omplir de cops illividire, coprire di lividi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blavejar

blavejar

Etimologia: de blau 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu Mostrar alguna cosa la seva blavor, tirar a blau. No et dic que no sigui blanc, però blaveja una mica, no et sembla?
  2. transitiu Omplir (algú) de cops que li produeixin blaus. Va blavejar la dona i encara ho justifica.

■ blavejar

verb intransitiu Mostrar alguna cosa la seva blavor, tirar a blau No et dic que no sigui blanc, però blaveja una mica, no et sembla transitiu Omplir algú de cops que li produeixin blaus Va blavejar la dona i encara ho justifica
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

blavenc

blavenc

adjectiu bläulich.


© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

blavenc

adjectiu bläulich © Günther Haensch i Abadia de Montserrat