Es mostren 594815 resultats

blau -ava

blau

    adjectiu
  1. azul. Ulls blaus, ojos azules.
  2. [blau cel] zarco -ca. Aigües blaves, aguas zarcas.
  3. figuradament boquiabierto -ta, patidifuso -sa. Deixar blau algú, dejar boquiabierto a alguien.
  4. aquesta sí que és blava! figuradament [això sí que és greu!] ¡esto sí que es gordo!
  5. fer-la blava figuradament [fer-la grossa] hacerla buena, hacer una (o una que sea) sonada.
  6. masculí
  7. [color] azul. Blau clar, fosc, cel (o celeste), turquí, azul claro, oscuro, cielo (o celeste), turquí.
  8. [substància colorant] azul. Blau de Prússia (o de París), d'ultramar, de cobalt, azul de Prusia, de ultramar, de cobalto.
  9. [per a la roba] azulete.
  10. familiarment medicina cardenal, moradura f. Té tot el cos ple de blaus, tiene todo el cuerpo lleno de cardenales.
  11. posar blau [a la roba] dar azulete.
  12. femení
  13. botànica [Cortinarius violaceus] cortinario violáceo m.

blau -ava

blau -ava

blau

adjectiu [blau marí] blu. || [blau cel] azzurro -a, turchino -a, celeste. Ulls blaus, occhi celesti (o azzurri). || fig sbalordito -a, stupito -a, attonito -a, stupefatto -a, di stucco. Em va deixar blau, sono rimasto sbalordito. || aquesta sí que és blava! fig questa si che è grave!, questo è grave! || fer-la blava fig combinarla (o farla) grossa.

masculí [blau marí] blu. || [blau cel] azzurro, celeste. || [blau clar] turchino. || [de rentar] turchinetto. || fam med livido, ecchimosi f. Tinc el braç ple de blaus, ho il braccio pieno di lividi. || blau de cobalt cobalto. || blau de Prússia blu di Prussia. || blau d'ultramar azzurro oltremare. || posar blau (o blavet) a la roba dare (o mettere, o aggiungere) turchinetto alla biancheria.

blau -ava

blau

blau

    adjectiu
  1. blau.
  2. figurat i familiar begut com una sopa fam , embriac.
  3. blauer Fleck morat, blau.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

blau

Blau

Blau

    neutre [-s, -(s)]
  1. (color) blau m.
  2. ins Blaue hinein reden parlar a la babalà (o sense solta ni volta).
  3. das Blaue vom Himmel herunterlügen (és)ser un mentider acabat, voler fer veure la lluna en un cove.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Blau

blau

blau

[! Amb U o V]
    adjectiu
  1. Que té el color del cel o del mar quan es veu de lluny.
  2. nom masculí
  3. El blau és el color del cel.
  4. Un blau és una taca blavosa que ens surt a la cama o en una altra part del cos quan ens hi hem donat un cop.
blavenc, blavor, blavós, blavosa, emblavir

blau

blau blava

blau

    adjectiu
  1. blau.
  2. ulls blaus blaue Augen n pl.
  3. blau cel (clar, marí) himmel-(hell-, marine-)blau.
  4. figuradament sang blava blaues Blut.
  5. figuradament i familiarment deixar (algú) blau jemanden verblüffen.
  6. aquesta sí que és blava! das ist ein dicker Hund!
  7. masculí
  8. Blau n.
  9. familiarment blauer Fleck, Bluterguss m.
  10. Waschblau n.
  11. blau de Prússia Preußischblau n.
  12. blau d'ultramar Ultramarin n.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

blau blava

blau blava

blau

Pronúncia: bláw
    adjectiu
  1. bleu -e. Ulls blaus, yeux bleus.
  2. figuradament [astorat, esbalaït] pantois -e, épaté -e, bouche bée, baba fam. Deixar blau, laisser pantois.
  3. aquesta sí que és blava! figuradament [això sí que és greu!] c'en est une de belle!
  4. fer-la blava figuradament [fer-la grossa] faire du joli (faire du propre).
  5. masculí
  6. [color] bleu. Blau clar, fosc, cel (celeste), turquí, marí, bleu clair, foncé, ciel, turquoise, marine.
  7. [colorant] bleu. Blau de Prússia (de París), bleu de Prusse. Blau d'ultramar, bleu outremer. Blau de cobalt, bleu de cobalt.
  8. [per a la roba] bleu.
  9. familiarment [equimosi] bleu. M'he fet un blau a la cuixa, je me suis fait un bleu à la cuisse.
  10. posar blau [a la roba] bleuter.
  11. femení
  12. botànica [Cortinarius violaceus] cortinaire violet m.

blau blava

blau1

blau

Accessory
Partició sil·làbica: blau
Etimologia: del germ. blau (al. ant. blâo), íd. 1a font: 874
Body
    masculí
  1. òptica Color blau, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el verd i el violeta. El blau del cel. Blau turquí. Blau marí o de mar. Blau cel o celeste.
    1. Matèria colorant blava.
    2. blau de la roba (o simplement blau) colorants Substància blava que és afegida al midó o a l’aigua d’esbaldir en emmidonar o en rentar la roba blanca per tal de treure’n la grogor i emblanquir-la.
    3. blau de París colorants Blau de Prússia.
    4. blau de Prússia colorants Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III).
    5. blau d’ultramar colorants Pigment blau del grup ultramar, en particular l’ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat.
  2. col·loquialment patologia Equimosi produïda per una contusió.


  3. Vegeu també:
    blau2

blau1

blau2 | blava

blau

Accessory
Partició sil·làbica: blau
Etimologia: v. blau1
Body
    adjectiu
  1. Del color del cel sense núvols o d’un color consemblant. Ulls blaus. Mar blava.
  2. figuradament
    1. Astorat, esbalaït. Quedar blau. Deixar blau algú.
    2. aquesta sí que és blava! Això sí que és greu!
    3. fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove.


  3. Vegeu també:
    blau1

blau2 | blava

blauäugig

blauäugig

    adjectiu
  1. d’ulls blaus (o blavencs).
  2. figurat i familiar ingenu, càndid.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

blauäugig