Es mostren 594815 resultats

blandura

blandura

    femení
  1. [calidad] blanesa, blanor, tovor, mollesa.
  2. [de la atmósfera] blanor.
  3. història [afeite] blanquet m.
  4. figuradament [bienestar] benestar m.
  5. figuradament [en el trato] amabilitat, afabilitat.
  6. figuradament [halago] blandícia.

blandura

blanduzco -ca

blanduzco -ca

blaneig

blaneig

Accessory
Partició sil·làbica: bla_neig
Etimologia: de blanejar
Body
    masculí meteorologia
  1. Ablaniment del temps, especialment el que precedeix les nevades.
  2. Vent que fon la neu.

blaneig

blaneig

blaneig

    masculí
  1. [ablaniment del temps] bonanza f.
  2. viento [que funde la nieve].

blaneig

blaneig

blaneig

Pronúncia: blənɛ́tʃ
    masculí
  1. [del clima] calm, mildness (of weather).
  2. [wind that causes the snow to melt].

blaneig

blaneig

blaneig

    masculí
  1. Wettermilderung f (besonders vor Schneefall).
  2. Tauwind m.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

blaneig

blaneig

blaneig

masculí [del temps] mitezza f, raddolcimento, calma f. || vento caldo [che scioglie la neve], favonio letter.

blaneig

blaneig

blaneig

Pronúncia: blənɛ́tʃ
    masculí
  1. [ablaniment del temps] radoucissement.
  2. [vent que fon la neu] vent chaud.

blaneig

blanejar

blanejar

Pronúncia: blənəʒá
    verb intransitiu
  1. [clima] to grow milder.
  2. [neu] to melt.

blanejar

blanejar

blanejar

    verb intransitiu
  1. abonanzar.
  2. soplar el viento que funde la nieve.
  3. [la neu] fundirse pron, derretirse pron.

blanejar