Es mostren 594814 resultats

bland

bland

Pronúncia: blænd
    adjective
  1. [person] dolç, plàcid, amable.
  2. [food, drink] suau, fluix.
  3. [weather] suau.

bland

adjective person dolç , plàcid , amable food, drink suau , fluix weather suau
Diccionari der aranés

blanda

blanda

    nòm f Anfibi de pèth lisa e de color nere damb plapes auriòles, qu’a ua coa longa e que viu ena aigua enquia que se hè gran, dempús sonque i torne entà hèr es ueus.

    Català: salamandra

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

blanda

nòm f Anfibi de pèth lisa e de color nere damb plapes auriòles, qu’a ua coa longa e que viu ena aigua enquia que se hè gran, dempús sonque i torne entà hèr es ueus Català salamandra © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

blandamente

blandamente

adverbi blanament
Diccionari Català Castellà

blandar

blandar

    verb intransitiu
  1. [fer flama] flamear, llamear. Les torxes blandaven resplendents, las antorchas flameaban resplandecientes.
  2. fer blandar avivar el fuego (o la llama). Fes blandar la teia, aviva la llama de la tea.

blandar

verb intransitiu fer flama flamear , llamear Les torxes blandaven resplendents , las antorchas flameaban resplandecientes fer blandar avivar el fuego o la llama Fes blandar la teia , aviva la llama de la tea
Diccionari Català francès

blandar

blandar

Pronúncia: bləndá
    verb intransitiu
  1. [fer flama] flamber, flamboyer.
  2. fer blandar raviver (ranimer).

blandar

verb intransitiu fer flama flamber , flamboyer fer blandar raviver ranimer
Conjugador Català

blandar

blandar

    1. INFINITIU

    1. blandar

    2. GERUNDI

    1. blandant

    3. PARTICIPI

    1. blandat
    2. blandada
    3. blandats
    4. blandades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. blando
      2. blandes
      3. blanda
      4. blandem
      5. blandeu
      6. blanden

      2. IMPERFET

      1. blandava
      2. blandaves
      3. blandava
      4. blandàvem
      5. blandàveu
      6. blandaven

      3. PASSAT

      1. blandí
      2. blandares
      3. blandà
      4. blandàrem
      5. blandàreu
      6. blandaren

      4. FUTUR

      1. blandaré
      2. blandaràs
      3. blandarà
      4. blandarem
      5. blandareu
      6. blandaran

      5. CONDICIONAL

      1. blandaria
      2. blandaries
      3. blandaria
      4. blandaríem
      5. blandaríeu
      6. blandarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. blandi
      2. blandis
      3. blandi
      4. blandem
      5. blandeu
      6. blandin

      2. IMPERFET

      1. blandés
      2. blandessis
      3. blandés
      4. blandéssim
      5. blandéssiu
      6. blandessin

    6. IMPERATIU

    1. blanda
    2. blandi
    3. blandem
    4. blandeu
    5. blandin

blandar

INFINITIU blandar GERUNDI blandant PARTICIPI blandat blandada blandats blandades INDICATIU PRESENT blando blandes blanda blandem blandeu blanden IMPERFET blandava blandaves blandava blandàvem blandàveu blandaven PASSAT blandí blandares blandà blandàrem blandàreu blandaren FUTUR blandaré blandaràs blandarà blandarem blandareu blandaran CONDICIONAL blandaria blandaries blandaria blandaríem blandaríeu blandarien SUBJUNTIU PRESENT blandi blandis blandi blandem blandeu blandin IMPERFET blandés blandessis blandés blandéssim blandéssiu blandessin IMPERATIU blanda blandi blandem blandeu blandin
Diccionari Català Anglès

blandar

blandar

Pronúncia: bləndá
    verb intransitiu
  1. to blaze, flame, flare.
  2. fer blandar una teia to (brandish \ wave) a torch.

blandar

verb intransitiu to blaze , flame , flare fer blandar una teia to brandish \ wave a torch
Diccionari Català Italià

blandar

blandar

verb intransitiu [fer flama] fiammeggiare, ardere. || fer blandar attizzare, ravvivare.

blandar

verb intransitiu fer flama fiammeggiare, ardere || fer blandar attizzare, ravvivare
Diccionari Català Alemany

blandar

blandar

verb intransitiu flammen, lichterloh brennen.


© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

blandar

verb intransitiu flammen, lichterloh brennen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blandar

blandar

Compareu: abrandar
Etimologia: variant de brandar, amb probable influx de bla
    verb intransitiu
  1. Fer flama. Les torxes blandaven resplendents.
  2. fer blandar una teia Donar-li voltes per fer-la acabar d’encendre.

■ blandar

verb intransitiu Fer flama Les torxes blandaven resplendents fer blandar una teia Donar-li voltes per fer-la acabar d’encendre
Informació complementària
Traducció