blancor
Pronúncia: bləŋkó
-
femení
- blancheur.
- [gebre] givre m.
Es mostren 594815 resultats
blancote
-ta
blancote
-
adjectiu
- blancot -a, pal·lidot -a. adjectiu i masculí i femení
- figuradament i familiarment [cobarde] covard -a.
blancote
-ta
adjectiu blancot -a , pallidot -a adjectiu i masculí i femení figuradament i familiarment cobarde covard -a
■
blancúria
blancúria
Accessory
Partició sil·làbica: blan_cú_ri_a
Etimologia: de blanc
Etimologia: de blanc
Body
femení Blancor.
■
blancúria
femení Blancor
