Es mostren 594815 resultats

blancmange

blancmange

blanco -ca

blanco

    adjectiu
  1. [color] blanc -a.
  2. [claro] blanc -a. Vino blanco, vi blanc. Raza blanca, raça blanca.
  3. figuradament i familiarment [cobarde] covard -a.
  4. como de lo blanco a lo negro figuradament com de la nit al dia.
  5. masculí i femení
  6. [de raza blanca] blanc -a.
  7. masculí
  8. [color] blanc.
  9. [de tiro] blanc.
  10. [espacio] blanc.
  11. figuradament [objetivo] fi.
  12. arts gràfiques pàgina en blanc (o blanca) f.
  13. blanco de la uña blanc de l'ungla.
  14. blanco del ojo blanc de l'ull.
  15. dar en el blanco (o atinar al blanco, o hacer blanco) fer blanc, encertar el blanc.
  16. en blanco [sin escribir] en blanc.
  17. en blanco malaguanyat -ada, perdut -uda. Ha sido un día en blanco, ha estat un dia malaguanyat.
  18. en blanco [en vela] en blanc.
  19. quedarse en blanco [a la luna de Valencia] quedar en blanc.
  20. ser el blanco de las burlas ésser la riota de tothom, ésser l'objecte de totes les burles.
  21. ser el blanco de las miradas ésser el punt de mira de tothom.
  22. tirar al blanco tirar al blanc.
  23. femení
  24. història [moneda] blanca.
  25. música [nota] blanca.
  26. ornitologia [urraca] garsa.
  27. blanca doble jocs d'entreteniment [dominó] doble blanc.
  28. no tener (o estar sin) blanca figuradament i familiarment no tenir-ne ni cinc.

blanco -ca

blancor

blancor

    femení
  1. Weiße f.
  2. poèticament Reinheit, Unschuld f.
  3. Raureif m.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

blancor

blancor

blancor

Body
    nòm f Caracteristica o qualitat des causes blanques.

    Català: blancor

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

blancor

blancor

blancor

    femení
  1. blancura, blancor m p fr.
  2. [gebre] escarcha.

blancor

blancor

blancor

Pronúncia: bləŋkó
    femení
  1. whiteness.
  2. [gebre] hoarfrost, rime.

blancor

blancor

blancor

  1. albor
    blancúria
    canície, blancor dels cabells.
    Antònims: Negror.
  2. gebre.

© Manuel Franquesa

blancor

blancor

blancor

Accessory
Etimologia: de blanc 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Qualitat de blanc.
  2. meteorologia Gebre.

blancor

blancor

blancor

masculí poc freqüent [blancura] blancor f.

blancor

blancor

blancor

femení bianchezza, bianchore m, candore m. || [gebre] brina.

blancor