Es mostren 594823 resultats

blanc
blanche


<title type="display">blanc</title>

Pronúncia: blɑ̃ -blɑ̃ʃ
    adjectiu
  1. blanc -a. Arme blanche, arma blanca. Cheveux blancs, cabells blancs. Pain, papier, vin blanc, pa, paper, vi blanc. Viande, voix blanche, carn, veu blanca.
  2. en blanc. Page blanche, pàgina en blanc. Voter blanc, votar en blanc.
  3. masculí
  4. blanc. Blanc de l’œil, de l’œuf, blanc de l’ull, de l’ou (o clara d’ou). Blanc de céruse, blanc de plomb, blanc de plom (o cerussa).
  5. [lingerie] roba f blanca, llenceria f.
  6. arts gràfiques blanc, marge en blanc.
    informàtica blanc, espai en blanc.
  7. botànica blanca f, oïdi.
  8. à blanc roent. Chauffer à blanc, escalfar fins que estigui roent .
    • sense bala.
  9. blanc de baleine esperma f de balena.
  10. blanc de poulet pit de pollastre.
  11. en blanc de blanc. Peint en blanc, pintat de blanc. Se marier en blanc, casar-se de blanc.
  12. être vêtu de blanc anar vestit de blanc.
  13. porter du blanc anar de blanc.
  14. femení
  15. música blanca.
  16. [avec majuscule] història Blanca.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blanc
blanche

blanc

<title type="display">blanc </title>

Body
    nòm m Punt sus eth quau se daurís huec damb ua arma.

    Català: blanc, diana f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

blanc

blanc
-a

blanc

    adjectiu
  1. [color] blanco -ca.
  2. [clar] blanco -ca. Carn blanca, carne blanca. Fusta blanca, madera blanca.
  3. [vi] blanco -ca.
  4. marina, marítim [cap no enquitranat] blanco -ca.
  5. [en blanc] blanco -ca. Un paper blanc, un papel blanco.
  6. [transparent] blanco -ca, transparente, incoloro -ra. Hi vols vidres blancs o de colors?, ¿quieres cristales blancos o de color?
  7. [color dels metalls molt roents] blanco -ca.
  8. en blanc [sense escriure] en blanco.
  9. en blanc figuradament [la nit] en blanco, en claro.
  10. on deia blanc ara diu negre [desdir-se] donde digo digo no digo digo, que (o sino que) digo Diego.
  11. quedar en blanc figuradament i familiarment [sense entendre res] quedarse en blanco (o in albis).
  12. tant donar-se'n blanc com negre dar lo mismo una cosa que otra.
  13. adjectiu i masculí i femení
  14. [conservador] blanco -ca, conservador -ra.
  15. [grup leucoderm] blanco -ca.
  16. masculí i femení
  17. [de raça blanca] blanco -ca.
  18. masculí
  19. [color] blanco.
  20. [de tir] blanco.
  21. [espai] blanco, hueco. Deixar un blanc per escriure-hi el resultat més endavant, dejar un blanco para escribir el resultado más adelante.
  22. arts gràfiques [marges, etc] blanco.
  23. [colorant] blanco.
  24. blanc de calç construcció lechada de cal.
  25. blanc de l'ou [clara] clara del huevo.
  26. blanc de l'ull blanco del ojo.
  27. blanc de l'ungla blanco de la uña.
  28. blanc de plom [cerussa] blanco de plomo, albayalde.
  29. doble blanc jocs d'entreteniment [dòmino] blanca doble.
  30. fer (o encertar el) blanc dar en el blanco, atinar al blanco, hacer blanco, hacer centro amer.
  31. tirar al blanc tirar al blanco.
  32. femení
  33. música [nota] blanca.
  34. botànica [blanqueta] blanco m.
  35. [moneda] blanca.

blanc
-a

blanc
-a


<title type="display">blanc</title>

Pronúncia: bláŋ
    adjectiu
  1. white.
  2. [pa, vi, cabells, etc.] white.
  3. [pell] white, light.
  4. la raça blanca the white race.
  5. blanc com la neu as white as snow, whiter than white, snow-white.
  6. de cabells blancs white-haired.
  7. blanc com (la paret \ el paper) as white as a sheet.
  8. llibre blanc white paper.
  9. vidre blanc colourless glass.
  10. veu blanca children voice, treble voice.
  11. vers blanc blank verse.
  12. cervesa blanca pale ale.
  13. donar carta blanca a algú figuradament to give someone (free rein \ carte blanche).
  14. masculí
  15. white.
  16. whiteness.
  17. [de l'ull, de l'ou] white.
  18. [de l'ungla] half-moon.
  19. [del fitó] bull's eye.
  20. [espai] blank (space).
  21. blanc d'Espanya whiting.
  22. blanc de zinc zinc white.
  23. anar (vestit) de blanc to be (dressed) in white.
  24. fer blanc to hit the bull's eye.
  25. deixar un blanc to leave a space.
  26. signar un taló en blanc to sign a blank cheque.
  27. votar en blanc to return a blank voting paper.
  28. dues pàgines en blanc two blank pages.
  29. passar la nit en blanc to have a sleepless night.
  30. quedar-se en blanc to go blank, not understand a word.
  31. masculí i femení
  32. [home] white man.
  33. [dona] white woman.
  34. els blancs the whites.



  35. FALSOS AMICS!

    Et veig molt blanca darrerament; vols dir que menges prou? You’re very pale these days, are you sure you’re eating properly?
    La majoria de dones es tenyeixen els cabells blancs. Most women dye their grey hair.

blanc
-a

blanc

<title type="display">blanc</title>

    adjectiu
  1. Que té el color de la llet i de la neu. Els vestits blancs s'embruten molt.
  2. Que té un color més clar que una altra cosa de la mateixa mena, però que és fosca; així, hi ha raïm blanc i raïm negre, vi blanc i vi negre, figues blanques i figues negres, peix blanc i peix blau, carn blanca i carn vermella, fusta blanca i fusta fosca, cervesa blanca o rossa i cervesa negra, pa blanc i pa morè.
  3. nom masculí i femení
  4. Persona de pell blanca. En alguns països conviuen blancs i negres.
  5. nom masculí
  6. El blanc és el color de la neu.
  7. Punt que es vol tocar quan es dispara una arma de foc, una fletxa, etc. Els soldats han de fer pràctiques de tir al blanc. Quan encerten el blanc, es diu que han fet blanc o diana.
  8. locució que fa d'adjectiu
  9. En un full o un paper en blanc no hi ha res escrit, no s'hi ha fet cap senyal.
  10. nom masculí
  11. El blanc de l'ou és la clara.
  12. El blanc de l'ull és la part clara que hi ha al voltant de la nineta.
  13. frase feta
  14. donar carta blanca a una persona és deixar-li fer el que vulgui.
blancor, blanquinós, blanquinosa, emblancar, emblanquir, emblanquinar

blanc

blanc
-a


<title type="display">blanc</title>

Pronúncia: bláŋ
    adjectiu
  1. [color] blanc blanche.
  2. [clar] blanc blanche. Carn blanca, viande blanche. Fusta blanca, bois blanc .
    1. [vi] blanc blanche.
    2. [cervesa] blond -e.
  3. [en blanc] blanc blanche. Un paper blanc, un papier blanc.
  4. [transparent] transparent -e, blanc blanche. Vidres blancs, carreaux blancs.
  5. [empal·lidit] blanc blanche, pâle.
  6. [color dels metalls molt roents] blanc blanche.
  7. blanc com la cera figuradament i familiarment blanc comme un linge (comme un linceul, pâle comme la mort).
  8. blanc com la neu (com un glop de llet) figuradament i familiarment blanc comme neige.
  9. carta blanca carte blanche.
  10. donar carta blanca donner carte blanche.
  11. en blanc [sense escriure] en blanc (blanc blanche). Deixa una línia en blanc, laisse une ligne blanche.
  12. en blanc i negre cinematografia i fotografia en noir et blanc.
  13. passar la nit en blanc figuradament passer une nuit blanche.
  14. quedar en blanc figuradament i familiarment [sense res] être fauché -e (en être pour ses frais).
    • [sense entendre res] ne rien comprendre (ne rien piger fam).
  15. tant se me'n dona blanc com negre ça m'est bien égal (peu importe, je m'en moque).
  16. femení
  17. música [nota] blanche.
  18. història [moneda] maille.
  19. familiarment [diner en general, cèntim] sou m, fric m, oseille. No tenir blanca, ne pas avoir un sou.
  20. botànica [oïdi] oïdium m.
  21. adjectiu i masculí i femení
  22. [conservador] conservateur -trice.
  23. adjectiu i masculí i femení
  24. [de raça blanca] blanc blanche.
  25. masculí
  26. [color] blanc.
  27. [de tir] cible f. Tirar al blanc, faire un carton .
    • [d'un fitó, d'una rodella] but d'une cible.
  28. [espai] blanc. Deixar un blanc per a escriure-hi més tard, laisser un blanc pour y écrire plus tard.
  29. arts gràfiques [marges] blanc.
  30. [colorant] blanc. Blanc d'Espanya, blanc d'Espagne. Blanc de zinc, blanc de zinc. Blanc de plom, blanc de céruse.
  31. blanc de calç construcció lait de chaux.
  32. blanc de l'ou [clara] blanc de l'œuf.
  33. blanc de l'ull blanc de l'œil.
  34. blanc de l'ungla lunule.
  35. doble blanc jocs d'entreteniment [dòmino] double-blanc.
  36. fer (encertar el) blanc jocs d'entreteniment frapper au but (faire mouche, toucher la cible, mettre dans le mille).
  37. nom propi femení
  38. [en majúscula] Blanche.

blanc
-a

blanc1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del germ. comú blank ‘brillant, blanc’ 1a font: s. XII
Body
    masculí
  1. Color blanc.
    1. Part blanca d’alguns objectes.
    2. blanc de l’ou Clara.
    3. blanc de l’ull Part que envolta la còrnia transparent.
    4. blanc de l’ungla Àrea blanca semicircular que hom té a la base de cada ungla.
    1. Punt o objecte al qual hom intenta d’adreçar un tir. Tirar al blanc.
    2. Part central d’un fitó, d’una rodella.
    3. fer blanc Encertar el blanc.
    1. Espai en blanc. Deixar un blanc per a escriure-hi el resultat més endavant.
    2. arts gràfiques Cadascun dels marges que volten la pàgina d’un llibre.
  2. alimentació, indústries alimentàries Embotit típic de la regió meridional del País Valencià, fet amb carn magra i greix de porc i després cuit.
  3. colorants
    1. Matèria colorant blanca. Blanc de zinc. Blanc d’Espanya.
    2. blanc de calç Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblanquinar parets, façanes, habitacions, etc.
    3. blanc de plom Cerussa.
  4. pintura
    1. En la tècnica de pintura a l’aquarel·la, àrea del suport no pintada intencionadament, que conserva la blancor original del paper.
    2. En els dibuixos monocroms, pinzellada o traç fets amb un pigment blanc que marca els punts o les zones de màxima lluminositat.



  5. Vegeu també:
    blanc2

blanc1

blanc2
| blanca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: v. blanc1
Body
  1. adjectiu
    1. Del color semblant al d’una superfície mat que reflecteix la llum solar sense absorbir cap de les radiacions visibles, del color de la neu recent, de la sal comuna, o molt aproximat a aquests colors.
    2. en blanc i negre Dit de la pel·lícula, fotografia, etc., que no té colors, que presenta unes tonalitats que van del blanc al negre passant pels grisos. S’oposa a en color. Un televisor en blanc i negre. Cinema en blanc i negre.
    3. tant se me’n (o se te’n, etc.) dona blanc com negre figuradament i col·loquialment Tant me fa una cosa com una altra, tant se me’n dona naps com cols.
  2. adjectiu
    1. Clar de color, per contrast amb altres coses de la mateixa mena, de color més fosc. Cabells blancs. Carn blanca. Fusta blanca. Pa blanc. Peix blanc. Roba blanca.
    2. marina, marítim Dit del cap que no és enquitranat.
  3. adjectiu
    1. Mancat de color, empal·lidit. Quedar blanc de l’espant.
    2. blanc com la paret (o com el paper) Molt pàl·lid.
  4. adjectiu
    1. En blanc. Porta’m un paper blanc. Trobar, en un llibre, una pàgina blanca.
    2. carta blanca Naip sense cap figura pintada.
    3. donar carta blanca (a algú) figuradament Donar-li ple poder per a fer alguna cosa.
  5. adjectiu impròpiament Incolor, transparent. Dur vidres blancs a les ulleres.
  6. adjectiu i masculí i femení antropologia física Dit de l’individu del grup leucoderm.
  7. adjectiu arts gràfiques Dit de les peces o dels elements tipogràfics més baixos que els caràcters d’impremta.
  8. masculí informàtica Part d’un suport d’informació on no hi ha cap caràcter enregistrat.
  9. adjectiu i masculí i femení història i ciències polítiques Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
  10. adjectiu metal·lúrgia Dit del color que adquireixen alguns metalls ja roents.
    1. en blanc locució adverbial Sense escriure, sense imprimir, sense marcar amb res.
    2. passar la nit en blanc figuradament Passar la nit sense dormir.
    3. quedar en blanc figuradament Quedar sense res, sense entendre res.
    4. signar en blanc (un taló, un contracte) Signar-lo sense que al lloc corresponent consti cap dada, cap limitació, etc.
  11. forma de blanc arts gràfiques En la impressió tipogràfica, forma que imprimeix la primera cara del full de paper.
  12. metall blanc metal·lúrgia Aliatge que té estany i plom o antimoni com a components principals.
  13. vers blanc poètica Vers d’una composició poètica mancada de rima.



  14. Vegeu també:
    blanc1

blanc2
| blanca

blanc-bec


<title type="display">blanc-bec</title>

Pronúncia: blɑ̃bɛk
masculí [pl blancs-becs] antigament i familiarment passerell, barbamec, xitxarel·lo, pipioli, milhomes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blanc-bec

blanc-étoc [ou blanc-estoc]

blanc-étoc [ou blanc-estoc]