Es mostren 594816 resultats

voltor

voltor

    masculí ornitologia
  1. [Gyps fulvus] buitre.
  2. voltor negre [Aegypius monachus] buitre negro (o franciscano, o monje), abanto.
  3. voltor reial [rei dels zopilots] rey de los zopilotes, zopilote.

voltor

voltor

voltor

Pronúncia: bultó
    masculí
  1. ornitologia (voltor comú) vautour fauve.
  2. voltor negre [Ægypius monachus] vautour moine.

voltor

voltor

voltor

masculí ornit [Gyps fulvus] grifone. | voltor negre avvoltoio.

voltor

voltor

voltor

Accessory
Etimologia: del ll. vŭltŭrius, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí ornitologia
  1. Ocell de la família dels vultúrids (Gyps fulvus), de color bru rogenc i rossenc, amb un collar de plomes al coll blanquinós, que habita a les serralades africanes i al sud d’Europa.
  2. voltor comú Voltor.
  3. voltor negre Ocell de la família dels vultúrids (Aegypius monachus), de color bru fosc i amb el plomissol del cap i el coll grisenc i amb clapes fosques al cap, i que actualment és en perill d’extinció.
  4. voltor reial Rei dels zopilots.

voltor

voltor

voltor

[! Amb V]
nom masculí Un voltor és un ocell de rapinya gros que té un collar de plomes al voltant del coll. És de color bru vermellós, amb el cap i el coll de color clar. Té les ales llargues i la cua arrodonida. Els voltors s'alimenten d'animals morts.

voltor

voltor

voltor

    masculí ornitologia
  1. Geier m.
  2. voltor comú Gänsegeier m.
  3. voltor negre Mönchs-, Kuttengeier m.
  4. voltor petit Schmutzgeier m.
  5. voltor reial Königsgeier m.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

voltor

Voltzahl

Voltzahl

femení voltatge m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Voltzahl

voltzials

voltzials

Accessory
Partició sil·làbica: volt_zi_als
Body
    femení botànica
  1. plural Ordre de coniferofitins fòssils, considerats els avantpassats de les coníferes actuals, que visqueren del permià al triàsic.
  2. singular Coniferofití de l’ordre de les voltzials.

voltzials

volubile

volubile

Pronúncia: vɔlybil
    adjectiu
  1. botànica voluble.
  2. figuradament [bavard] loquaç, verbós -osa, xerraire.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

volubile

volubilidad

volubilidad