aviser
Pronúncia: avize
-
verb transitiu
- antigament i literàriament afigurar, albirar, apercebre.
- veure, llambregar, llucar, clissar, descobrir. Elle a avisé une montre oubliée et elle l’a prise, va veure un rellotge oblidat i el va agafar.
- literàriament avertir.
- être avisé de qqch estar assabentat -ada (o informat -ada) d’una cosa. verb pronominal
- [de] assabentar-se, estar al cas. Je me suis avisé tard de la nouvelle, em vaig assabentar tard de la notícia. On ne s’avise jamais de tout, no es pot estar al cas de tot.
- adonar-se, fer-se càrrec. Tout à coup il s’avisa de sa situation, de sobte s’adonà de la seva situació.
- gosar intr, acudir-se. S’il s’avise de siffler en classe il sera puni, si se li acut xiular a classe serà castigat. verb transitiu indirecte
- [à] pensar bé, parar esment, fixar-se pron, rumiar. Il faut aviser à ce qu’on doit dire, cal pensar bé en el que s’ha de dir.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
