Es mostren 594816 resultats

venoso -sa

venoso

adjectiu venós -osa.

venoso -sa

venous

venous

Pronúncia: ˈviːnəs
adjective venós.

venous

vent

vent

Body
    nòm m Desplaçament d’aire produsit ena atmosfèra per causes naturaus. S’emplegue fòrça aire damb eth madeish sens.

    Català: vent; aire

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vent

vent

vent

    masculí
  1. viento. Fa molt de vent, hace mucho viento.
  2. [punt cardinal] viento. Els quatre vents, los cuatro vientos.
  3. [aire] aire. Fer vent amb una manxa, hacer aire con un fuelle.
  4. [corda, filferro] viento.
  5. [d'una tenda de campanya] viento.
  6. [olor d'un animal] viento.
  7. [ventositat] ventosidad f.
  8. marina, marítim [rumb] viento.
  9. música viento. Instrument de vent, instrumento de viento.
  10. allò que el vent s'endugué lo que el viento se llevó.
  11. anar sobre (o contra) vent marina, marítim ganar el barlovento.
  12. anar vent en popa figuradament ir viento en popa, ir que chuta fam.
  13. a quatre vents a los cuatro vientos.
  14. batut pel vent azotado por los vientos.
  15. bon vent! (o bon vent i barca nova!) familiarment ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage!
  16. canviar el vent cambiar el viento.
  17. contra vent i marea figuradament [obstinadament] contra viento y marea.
  18. córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) figuradament ir más rápido que el viento.
  19. de dos vents figuradament [de dues cares] de dos caras. Una persona de dos vents, una persona de dos caras.
  20. el vent ha canviat el viento ha cambiado.
  21. emportar-se una cosa el vent figuradament [caure en l'oblit] llevarse una cosa el viento.
  22. girar-se a tots els vents figuradament [conformar-se] moverse a todos los vientos.
  23. girar-se vent [posar-se a fer vent] levantarse (o moverse) viento.
  24. mirar de quin costat ve el vent figuradament mirar de qué lado sopla el viento.
  25. posar proa al vent marina, marítim ganar el viento.
  26. quin vent us (o et, etc) porta per ací? figuradament ¿qué viento le (o te, etc) trae?, ¿qué le (o te, etc) trae por aquí?, ¿qué aires le (o te, etc) traen por aquí?
  27. qui sembra vents cull tempestats figuradament quien siembra vientos recoge tempestades.
  28. saber el vent i no saber el torrent figuradament oír campanas y no saber dónde.
  29. tenir bon vent tener viento favorable.
  30. tenir vent al cap figuradament [tenir pretensions] picar alto.
  31. tenir vent de proa marina, marítim tener viento de proa, hurtar el viento.

vent

vent

vent

  1. ventada.
    advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal.
    aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire.
    airet, vent suau.
    zèfir, íd. (lit.)
    ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd.
    ora, oreig, aura, airina, íd.
    airada, vent que dura poca estona.
    brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta).
    brisot, brisa forta.
    oratge, oratgell, oratjol, vent de terra.
    terral, íd.
    terraló, terral suau.
    terralada, terral fort.
    marinada o foranell, vent de mar.
    vent pluig, vent que porta pluja.
    brianxa, ventet fi i fresc.
    airàs o airot, vent molestós.
    brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern.
    brisca, airet molt fi i fresc.
    broixina, aire fred.
    llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell.
    brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla.
    celistre, aire fred acanalat.
    gris o griso, ventet fi i gelat.
    botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu.
    matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig.
    fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu.
    traganeu o draganeu, íd.
    venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols.
    vendaval, vent molt fort.
    borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa.
    ventúria, vent molt fort.
    vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent.
    huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat.
    torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu.
    rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya
    tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori.
    prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes.
    monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO.
    simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc.
    cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats.
    tifó, cicló dels mars de la Xina.
  2. Noms dels vents segons la direcció d'on bufen:
    Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees.
    Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet).
    Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix).
    Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau).
    Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre.
    Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau).
    Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni.
    Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau).
  3. Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble).
    Fer vent: → ventejar.

© Manuel Franquesa

vent

vent

vent

Pronúncia: bén
    masculí
  1. wind, breeze.
  2. fa vent it’s windy, there is a wind.
  3. quan bufa el vent when the wind blows.
  4. vent ascendent aeronàutica up-current.
  5. vent de cua aeronàutica tail wind.
  6. vent de costat side wind.
  7. vent en popa following wind.
  8. anar vent en popa figuradament to go splendidly, do extremely well, prosper.
  9. estar ple de vent [persona] to be empty, have nothing inside.
  10. bon vent i barca nova! good riddance!
  11. com el vent like the wind.
  12. contra vent i marea regardless of all the difficulties, at all costs, come what may.
  13. quin vent et porta per aquí? how on earth are you here?
  14. instruments de vent wind (instruments \ section).
  15. [d’una tenda, etc.] guy-rope.
  16. [olor] scent.
  17. geografia cardinal point.
  18. [ventositat] wind, flatulence.

vent

vent

vent

    masculí
  1. Wind m.
  2. caça Witterung f.
  3. Haltetau.
    1. Abspannseil n.
    2. Zelt(spann-) leine f.
  4. familiarment (Darm)Wind m, Blähung f.
  5. vent fort (suau) starker (sanfter) Wind m.
  6. vent ascendent (descendent) Auf-(Ab-)wind m.
  7. vent del nord (de l'est) Nord-(Ost-)wind m.
  8. vent solar astrologia, astronomia Sonnen-, Solar-wind m.
  9. els quatre vents die vier Himmelsrichtungen f pl.
  10. la rosa dels vents die Windrose.
  11. instruments de vent música Blasinstrumente n pl.
  12. bon vent (i barca nova)! figuradament i familiarment auf Nimmerwiedersehen!
  13. contra vent i marea figuradament allen Widerständen zum Trotz.
  14. ràpid com el vent schnell wie der Wind.
  15. bufa un vent glaçat es geht (oder weht, bläst) ein eisiger Wind.
  16. fa (molt de) vent es ist (sehr) windig.
  17. fer un vent familiarment einen fahren lassen.
  18. a la nit s'ha girat vent in der Nacht ist Wind aufgekommen.
  19. girar-se a tots els vents figuradament sein Mäntelchen nach dem Wind hängen.
  20. mirar de quin costat ve el vent figuradament sehen, woher der Wind weht.
  21. quin vent et porta (per aquí)? was für ein seltsamer Zufall bringt dich hierher?.
    • wie kommst du hierher?
  22. saber el vent i no saber el torrent die Glocke läuten hören, aber nicht wissen, wo sie hängt.
  23. tenir vent al cap Flausen im Kopf haben.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vent

vent

vent

Pronúncia: vɑ̃
    masculí
  1. vent, aire. Un vent doux, cinglant, un vent suau, fortíssim. Le vent tombe, el vent afluixa. Il fait vent, fa vent (venteja). Il faisait grand vent, hi havia (feia) molt de vent (molt d’aire). Le vent siffle, gémit, hurle, beugle, el vent xiula, gemega, udola, braola. Le vent chassait les nuages, el vent escampava els núvols. Ils chassaient au vent, caçaven amb el vent de cara.
  2. música [instruments à vent] (instruments pl de) vent.
  3. antigament medicina [gaz intestinal] vent, ventositat f, gasos pl.
  4. figuradament [symbole des influences] vent, aires pl.
    1. despectivament [vanité] vent, aire, buidor f, vanitat f. Ce n’est que du vent, no és més que vent.
    2. [vaines promesses] promeses f pl vanes.
  5. aller (ou filer) comme (ou plus vite que) le vent córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent).
  6. aller contre vent(s) et marée(s) figuradament anar contra vent i marea.
    autant en emporte le vent el vent s’ho emportarà tot (o no en quedarà res, o no quedarà pedra sobre pedra).
  7. aux quatre (ou à tous les) vents als quatre (o a tots els) vents. Une maison ouverte aux quatre vents, una casa oberta als quatre vents.
  8. avoir bon vent marina, marítim tenir bon vent (o vent favorable).
  9. avoir le vent dans les voiles (ou en poupe) figuradament anar (vent) en (o tenir el vent de) popa.
    1. avoir vent de qqch estar al corrent (o tenir fums). Je n’avais pas eu vent, de son mariage, no n’estava pas al corrent, del seu casament.
    2. bon vent ! familiarment bon viatge!
    3. irònicament [bon débarras] bon vent (o bon vent i barca nova)!
  10. coup de vent ventada f (o cop de vent).
  11. de plein vent botànica que creix a l’aire lliure (o al ras).
  12. en coup de vent figuradament [sans s’arrêter] com un esperitat (o com una bala, o com un coet). Il est passé en coup de vent, va passar com un esperitat.
  13. en plein vent a l’aire lliure (o a ple aire, o a cel obert, o a camp ras, o al ras, o a la serena). Nous avions dormi en plein vent, havíem dormit al ras.
  14. être coiffé en coup de vent figuradament anar escabellat -ada (o esperrucat -ada reg) com un -a boig -oja.
    1. être dans le vent anar a la moda.
    2. estar al dia.
    3. être le vent à decantar-se les coses cap a [evolucionar en un sentit determinat]. Le vent était au pessimisme, les coses es decantaven cap al pessimisme.
  15. être sous le vent [d’un navire] ésser a sotavent.
  16. faire du vent figuradament i despectivament donar-se aires de grandesa (o tenir fums, o fer el fatxenda, o fatxendejar).
  17. îles du Vent [avec la majuscule] geografia les Petites Antilles.
  18. il ne fait pas un souffle (ou un brin) de vent no fa ni un buf (o ni un bri) de vent (o d’aire).
  19. le vent tourne el vent s’ha girat (o ha canviat).
    figuradament les coses canvien.
  20. petite pluie abat grand vent un mosquit espatlla un orgue.
  21. prendre le vent ensumar.
    1. figuradament ensumar les coses (o mirar-se molt bé les coses).
    2. quel bon vent vous amène ? quin vent us porta per aquí (o per ací reg lit)?
  22. sous le vent a sotavent.
  23. tourner à tout (ou au moindre) vent (ou à tous vents) figuradament girar-se a tots els vents (o d’allà on ve el vent, o fer-lo girar qualsevol vent, o seguir el vent que bufa). Il tourne au moindre vent, qualsevol vent el fa girar.
  24. un plein vent un arbre al ras. Il y avait de pleins vents, hi havia arbres al ras.
  25. un vent à décorner les bœufs figuradament un vent de mil dimonis (o un vent que aterra els arbres).
  26. vent arrière marina, marítim vent de popa.
  27. vent coulis celistre (o taro fam, o gris fam).
  28. vent de l’est llevant (o llevantada f, o vent de llevant).
  29. vent de l’ouest ponent (o ponentada f, o vent de ponent).
  30. vent de nord-est gregal (o gregalada f).
  31. vent debout (ou au vent) amb vent a favor (o a favor del vent, o vent en popa). Le voilier allait vent debout, el veler anava vent en popa.
  32. vent de suet (ou du sud-est) xaloc (o xalocada f).
  33. vent du nord tramuntana f (o tramuntanada f).
  34. vent du nord-ouest mestral (o mestralada f).
  35. vent du sud migjorn (o migjornada f).
  36. vent du sud-ouest garbí (o garbinada f, o llebeig, o llebetjada f).
  37. vent solaire astronomia vent solar.
  38. voler au vent voleiar. Les feuilles volaient au vent, les fulles voleiaven.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vent

vent

vent

masculí vento. Feia (o bufava) molt de vent, tirava un forte vento. || [punt cardinal] vento. Els quatre vents, i quattro venti. || [aire] vento, aria f. || [corda, filferro] strallo. || [d'una tenda de campanya] vento, cordicella f. || [olor d'un animal] usta f. || [ventositat] ventosità f, flatulenza f, vento, peto. || mús fiato. Instrument de vent, istrumento a fiato. || anar sobre (o contra) vent mar navigare sopravvento. || anar vent en popa fig navigare col vento in poppa. || a quatre vents a quattro venti. || batut pel vent battuto dal vento. || bon vent! (o bon vent i barca nova!) buon viaggio!, vai (o vada) pure! || canviar el vent cambiare il vento. || contra vent i marea [obstinadament] contro tutto e tutti, contro ogni ostacolo. || córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) fig correre più del vento. || de dos vents fig con due facce. || emportar-se una cosa el vent fig cadere nel dimenticatoio. || girar-se a tots els vents fig [conformar-se] voltarsi a tutti i venti. || girar-se vent alzarsi vento. || mirar de quin costat ve el vent fig vedere da che parte spira (o tira) il vento. || quin vent us porta per ací? fig qual buon vento vi mena (o porta) qui? || qui sembra vents cull tempestats fig chi semina vento raccoglie tempesta. || tenir vent al cap fig [tenir pretensions] puntare in alto.

vent

vent

vent

    noun
  1. [narrow opening] forat, bufador, obertura, orifici.
  2. [airhole] respirall, ventalló.
  3. Mechanics vàlvula, ventilació.
  4. Ornithology cul, recte.
  5. [flue] xemeneia.
  6. to give vent to figurative donar sortida a, desfogar.
  7. to give vent to one's feelings desfogar-se.
  8. to give vent to a sigh exhalar un sospir.
  9. transitive verb
  10. [pierce] foradar.
  11. [discharge] deixar anar, deixar escapar, regalimar, emetre.
  12. [of otter] sortir a respirar.
  13. [feelings, etc.] desfogar, treure a fora.
  14. he vented on her all the spite he felt against women li va fer pagar tot el despit que sentia per les dones.

vent