Es mostren 594814 resultats

trau

trau

Pronúncia: tɾáw
    masculí
  1. buttonhole.
  2. incision.
  3. trenc.
  4. fer un trau a algú col·loquial to (stab \ knife) someone.

trau

trau

trau

    masculí
  1. [per als botons] ojal.
  2. [en fusteria] caja f, entalladura f, escopladura (o escopleadura) f.
  3. [incisió] incisión f, brecha f.
  4. [trenc] brecha f, descalabradura f.
  5. a trau i metxa [fusteria] a caja y espiga.
  6. fer un trau a algú familiarment [donar-li una ganivetada] pinchar (o dar un pinchazo) a uno.
  7. fer un trau a algú familiarment [a la cara] dar un corte (o un tajo) a uno.

trau

trau

trau

    masculí
  1. (bes Knopf)Loch n.
  2. m'has fet un trau al cap du hast mir ein Loch in den Kopf geschlagen.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trau

trau

trau

masculí [per als botons] occhiello, asola f. || [en fusteria] incavo. || [incisió] taglio. || [trenc] ferita f. || fer un trau a algú fam dare una coltellata. | [a la cara] sfregiare.

trau

trau

trau

    nom masculí
  1. Un trau és cada un dels forats que hi ha en una de les vores d'una peça de vestir per a poder cordar-la passant-hi els botons.
  2. Tall bastant profund fet en una part del cos. Si et tiren un roc, et poden fer un trau al cap.

trau

trau

trau

Pronúncia: tɾáw
    masculí
  1. [del botó] boutonnière f. Portar una flor al trau, porter une fleur à la boutonnière.
  2. [incisió] incision f.
  3. [en fusteria] mortaise f.
  4. [trenc] brèche f, fente f.
  5. ésser trau i botó figuradament i familiarment être intimes (très unis -es, comme les doigts de la main).
  6. fer un trau a algú familiarment [donar-li una ganivetada] faire une boutonnière à quelqu'un.
    • [a la cara] balafrer (faire une estafilade).

trau

trau

trau

Accessory
Partició sil·làbica: trau
Etimologia: ant. i dial. trauc, d’origen preromà, probablement d’un gàl·lic *tráokom ‘forat’ 1a font: 1575, DPou.
Body
    masculí
  1. Petita obertura feta en una peça de roba, etc., per la qual, per cordar-la, hom fa passar els botons cosits a l’altra vora. Els traus d’unes polacres. Portar una flor al trau de la solapa.
  2. fusteria
    1. construcció Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta, en una paret, etc., per fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment, etc.
    2. a trau i metxa locució adjectiva Dit de l’encaix fet de manera que el sortint d’una peça penetra en un entrant d’una altra.
    3. trau colís tecnologia Forat, ranura, regata, etc., d’un colís.
    4. trau colís tecnologia colís2 2 1.
  3. patologia
    1. Incisió profunda feta al cos d’una persona o animal per ferida d’instrument agut, per cop violent, etc.
    2. Trenc.
    3. fer un trau (a algú) col·loquialment Donar-li una ganivetada, una estocada, etc.

trau

Traube

Traube

    femení [-, -n]
  1. raïm m.
  2. penjoll m.
  3. gotim m.
  4. figurat die Trauben hängen ihm zu hoch pengen massa alts els raïms per a ell.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Traube

Traubenbeere

Traubenbeere

femení gra m de raïm.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Traubenbeere

Traubenernte

Traubenernte

femení verema, collita de raïms.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Traubenernte