Es mostren 594823 resultats

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

    1. INFINITIU

    1. trastornar

    2. GERUNDI

    1. trastornant

    3. PARTICIPI

    1. trastornat
    2. trastornada
    3. trastornats
    4. trastornades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trastorno
      2. trastornes
      3. trastorna
      4. trastornem
      5. trastorneu
      6. trastornen

      2. IMPERFET

      1. trastornava
      2. trastornaves
      3. trastornava
      4. trastornàvem
      5. trastornàveu
      6. trastornaven

      3. PASSAT

      1. trastorní
      2. trastornares
      3. trastornà
      4. trastornàrem
      5. trastornàreu
      6. trastornaren

      4. FUTUR

      1. trastornaré
      2. trastornaràs
      3. trastornarà
      4. trastornarem
      5. trastornareu
      6. trastornaran

      5. CONDICIONAL

      1. trastornaria
      2. trastornaries
      3. trastornaria
      4. trastornaríem
      5. trastornaríeu
      6. trastornarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trastorni
      2. trastornis
      3. trastorni
      4. trastornem
      5. trastorneu
      6. trastornin

      2. IMPERFET

      1. trastornés
      2. trastornessis
      3. trastornés
      4. trastornéssim
      5. trastornéssiu
      6. trastornessin

    6. IMPERATIU

    1. trastorna
    2. trastorni
    3. trastornem
    4. trastorneu
    5. trastornin

trastornar

INFINITIU trastornar GERUNDI trastornant PARTICIPI trastornat trastornada trastornats trastornades INDICATIU PRESENT trastorno trastornes trastorna trastornem trastorneu trastornen IMPERFET trastornava trastornaves trastornava trastornàvem trastornàveu trastornaven PASSAT trastorní trastornares trastornà trastornàrem trastornàreu trastornaren FUTUR trastornaré trastornaràs trastornarà trastornarem trastornareu trastornaran CONDICIONAL trastornaria trastornaries trastornaria trastornaríem trastornaríeu trastornarien SUBJUNTIU PRESENT trastorni trastornis trastorni trastornem trastorneu…
Diccionari de sinònims Franquesa

trastornar

trastornar

→ torbar , desordenar , espatllar , alterar Torbar profundament l'ànim trastocar afligir → consternar trasbalsar destemptar , trastornar algú de manera que no sap a quina cosa decantar-se, quina direcció prendre pertorbar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

    verb transitiu
  1. in Unordnung bringen, durcheinander bringen.
  2. erschüttern, bestürzen, verwirren, zerrütten.
  3. aus der Fassung bringen.
  4. stören.
  5. verb reflexiu außer sich geraten.
  6. verwirrt werden.
  7. trastocar -se.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trastornar

verb transitiu in Unordnung bringen, durcheinander bringen erschüttern, bestürzen, verwirren, zerrütten aus der Fassung bringen stören verb reflexiu außer sich geraten verwirrt werden trastocar -se © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

trastornar

trastornar

verb transitiu to upset , disrupt , cause a disorder to disturb verb pronominal to get \ become upset
Diccionari Català Castellà

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

    verb transitiu
  1. [desordenar] trastornar, alterar, desordenar, desbaratar.
  2. [l'enteniment] trastornar, perturbar.
  3. [trasbalsar] trastornar, conmocionar. La guerra ens va trastornar, la guerra nos trastornó.
    4. verb pronominal
  4. trastornarse.

trastornar

verb transitiu desordenar trastornar , alterar , desordenar , desbaratar l'enteniment trastornar , perturbar trasbalsar trastornar , conmocionar La guerra ens va trastornar , la guerra nos trastornó verb pronominal trastornarse
Diccionari Català Italià

trastornar

<title type="display">trastornar</title>

verb transitiu [desordenar] sconvolgere, disordinare, scompigliare. || [l'estómac] sconvolgere, rimescolare. || [l'enteniment] far impazzire, turbare la mente, far perdere la testa. || [torbar] sconvolgere.

verb pronominal agitarsi, sconvolgersi.

trastornar

verb transitiu desordenar sconvolgere, disordinare, scompigliare || l'estómac sconvolgere, rimescolare || l'enteniment far impazzire, turbare la mente, far perdere la testa || torbar sconvolgere verb pronominal agitarsi, sconvolgersi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastornar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trastornar</title>

Etimologia: de tornar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Alterar profundament, destruir l’arranjament, el bon ordre, el funcionament, d’una cosa. Trastornar l’ordre dels elements, les lleis de la natura. Aquesta alimentació li ha trastornat l’estómac. Aquesta idea fixa li ha trastornat el seny.
    2. especialment Torbar profundament l’ànim una aflicció, una desgràcia. Aquella mort sobtada els va trastornar a tots.
  2. pronominal No et trastornis així: potser encara se salvarà.

■ trastornar

verb transitiu Alterar profundament, destruir l’arranjament, el bon ordre, el funcionament, d’una cosa Trastornar l’ordre dels elements, les lleis de la natura Aquesta alimentació li ha trastornat l’estómac Aquesta idea fixa li ha trastornat el seny especialment Torbar profundament l’ànim una aflicció, una desgràcia Aquella mort sobtada els va trastornar a tots pronominal No et trastornis així potser encara se salvarà
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

    verb transitiu
  1. [revolver] trastornar, trasbalsar, regirar, capgirar, sollevar.
  2. [perturbar] capgirar, trastornar, pertorbar. Trastornar un imprevisto un plan de trabajo, capgirar un imprevist un pla de treball.
  3. figuradament trastornar, torbar, alterar, trasbalsar.
  4. figuradament trastornar, trasbalsar. Su fracaso le trastornó profundamente, el seu fracàs el trastornà profundament.
  5. figuradament trasbalsar, torbar.
  6. figuradament trastocar, encantar. Las computadoras le trastornan, les computadores el trastoquen.
    7. verb pronominal
  7. [turbarse] torbar-se.
  8. [estar conmovido] trastornar-se.
  9. figuradament [volverse loco] trastocar-se, tornar-se boig.

trastornar

verb transitiu revolver trastornar , trasbalsar , regirar , capgirar , sollevar perturbar capgirar , trastornar , pertorbar Trastornar un imprevisto un plan de trabajo , capgirar un imprevist un pla de treball figuradament trastornar , torbar , alterar , trasbalsar figuradament trastornar , trasbalsar Su fracaso le trastornó profundamente , el seu fracàs el trastornà profundament figuradament trasbalsar , torbar figuradament trastocar , encantar Las computadoras le trastornan , les computadores el trastoquen verb pronominal turbarse torbar-se estar conmovido trastornar-se…
Diccionari Català francès

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

Pronúncia: tɾəsturná
    verb transitiu
  1. [destruir l'ordre] déranger, troubler, renverser, perturber, détraquer.
  2. [el seny] faire perdre la raison.
  3. medicina [l'estómac] déranger.
  4. [una aflicció] bouleverser. Aquella mort sobtada els va trastornar a tots, cette mort subite les a tous bouleversés.

trastornar

verb transitiu destruir l'ordre déranger , troubler , renverser , perturber , détraquer el seny faire perdre la raison medicina l'estómac déranger una aflicció bouleverser Aquella mort sobtada els va trastornar a tots , cette mort subite les a tous bouleversés
Diccionari Castellà Català

trastorno


<title type="display">trastorno</title>

    masculí
  1. [desorden] trastorn, regirament, capgirament, pertorbació f.
  2. [turbación] trastorn, torbació, pertorbació f.
  3. [cambio profundo] trastorn.
  4. [disturbio] trastorn, alteració f. Trastornos sociales, trastorns socials.
  5. [molestia] trastorn, molèstia f.
  6. medicina trastorn. Trastornos de estómago, trastorns d'estómac.

trastorno

masculí desorden trastorn , regirament , capgirament , pertorbació f turbación trastorn , torbació , pertorbació f cambio profundo trastorn disturbio trastorn , alteració f Trastornos sociales , trastorns socials molestia trastorn , molèstia f medicina trastorn Trastornos de estómago , trastorns d'estómac