atributiu
-
adjectiu
lingüística
- attributiv, Attribut....
- zuweisend.
- mot atributiu Attributivum n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Es mostren 594815 resultats
atributiu
-iva
atributiu
-iva
adjectiu lingüística attributiv, Attribut zuweisend mot atributiu Attributivum n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
atributiu
| atributiva
atributiu
Accessory
Partició sil·làbica: a_tri_bu_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. attributus, -a, -um, participi del ll. attribuĕre ‘atribuir’
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. attributus, -a, -um, participi del ll. attribuĕre ‘atribuir’
Body
-
adjectiu
- Que atribueix.
- Relatiu o pertanyent a un atribut.
- Que expressa un atribut.
■
atributiu
| atributiva
adjectiu Que atribueix Relatiu o pertanyent a un atribut Que expressa un atribut
atributiu
-iva
atributiu
Pronúncia: ətɾiβutíw
adjectiu attributif -ive.
atributiu
-iva
adjectiu attributif -ive
atributivament
atributivament
atributivament
adverbi Vegeu atributiu © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
atributivament
atributivament
Accessory
Etimologia: de atributiu
Body
adverbi Com a atribut.
■
atributivament
adverbi Com a atribut
atributivament
atributivament
Pronúncia: ətɾiβutìβəmén
adverbi en tant qu'attribut.
atributivament
adverbi en tant qu'attribut